Mor l'historiador catalanista Josep Maria Ainaud de Lasarte
Va estudiar personatges com Francesc Macià, Enric Prat de la Riba o Francesc Cambó
L'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte ha mort aquest dijous al matí a Barcelona als 87 anys. Nascut el 13 de juny del 1925, es va dedicar a la història, sobretot a estudiar personatges emblemàtics del catalanisme, com Francesc Macià, Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, i de fets crucials per al país, com la Guerra de Successió; però també al dret, la política i el periodisme. Va ser diputat del Parlament de Catalunya per Convergència i Unió del 1980 al 1984 i regidor de l'Ajuntament de Barcelona del 1987 al 1990, i va col·laborar en diferents mitjans de comunicació com TV3, TVE o Catalunya Ràdio.
Ainaud de Lasarte va estudiar a l'escola Montessori de Barcelona i es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona el 1952. Quatre anys abans va fundar la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, i va fundar el Grup d'Advocats Demòcrates el 1974. Va militar en grups de militància antifranquista, que el van portar a passar per la presó més d'un cop.En l'àmbit polític, es va afiliar a Convergència Democràtica de Catalunya el 1976 i va ser diputat del Parlament de Catalunya una legislatura entre 1980 i 1984, a més de regidor de Barcelona de 1987 al 1990. També va ser assessor personal en temes culturals de Jordi Pujol, que el cita habitualment i en les seves memòries com un referent cultural del país.
La seva trajectòria com a historiador és la més coneguda. Va estudiar a fons personatges del catalanisme com Francesc Macià, Francesc Cambó, Ventura Gassol i Enric Prat de la Riba, i també dels períodes decisius de la cultura i la política catalanes, com la Guerra de Successió, la Mancomunitat de Catalunya, el franquisme o la Transició.
Una de les seves obres més destacades és 'Prat de la Riba, home de govern' (1973), el polític més admirat per l'historiador. També és autor d''Els anys del franquisme' (1978), 'El llibre negre de Catalunya' (1996) i 'Mestres que han fet Catalunya' (2002).
Durant més de trenta anys, va portar la seva passió als mitjans de comunicació, on explicava la història d'una forma amena en premsa, ràdio i televisió. Va col·laborar a la revista 'Història i Vida', en programes com 'El matí de Catalunya Ràdio' o 'Entre la memòria i l'oblit' de COM Ràdio; així com en programes de TV3, 'L'indret de la memòria' i 'Història de Catalunya', o 'Les nostres coses' de TVE Catalunya.
Incansable conferenciant, va fer centenars de xerrades en localitats catalanes, i va rebre diferents reconeixements, entre ells el Premi Alós Moner de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) el 1970, el Premi d'Honor Lluís Carulla el 1994, la Medalla d'Honor de Barcelona el 2006 i la Medalla d'Or de la Generalitat el 2012.
Fins fa poc, continua llegint i escrivint al seu domicili de Barcelona, amb ajuda perquè ja no hi veia bé, en els últims temps de la seva dona Carme Agustí Badia, mantenint una ment lúcida i cultivada, amb una memòria molt acurada de la història dels catalans.