Oriol Junqueras, el líder de la independència
“l’Onze de Setembre ERC sortirà a demanar la independència del nostre país, només faltaria. qualsevol altra cosa seria un acte d’inconsciència”.
El president d’ERC Oriol Junqueras, en una entrevista a RAC1 ahir, va demostrat tenir el país al cap, ser conscient de les dificultats que Catalunya i els seus ciutadans afronten i hauran d’afrontar i de ser capaç d’aportar solucions per encarar un futur. L’home que ha cohesionat ERC i ha retornat la confiança a militants, amics i simpatitzants, es postula, amb la humilitat i saber fer que el caracteritza, com a candidat a presidir la Generalitat de Catalunya, assegura que “No hi ha ningú nacionalment més radical que jo mateix i que la gent d’ERC. Impossible.”.
Junqueras ha explicat que ERC l’Onze de Setembre es manifestarà només per la independència, i ha aclarit que reclamar el pacte fiscal “només té sentit en la mesura que sigui per construir una hisenda pròpia, que és el primer pas per construir un Estat independent. Si no és per això, no cal que ens vinguin a buscar, perquè no hi serem. ERC no caminarà per un camí que sabem que no té sortida.” I ha afegit que “si tinguéssim majoria absoluta al Parlament, faríem una declaració unilateral d’independència i s’hauria acabat la discussió, ja està. Com que no en tenim, hem d’intentar convèncer els que tenen prou diputats per fer-ho. Si no podem, els hem de convèncer que, com a mínim, facin un referèndum. Si no podem, com a mínim els volem convèncer de tenir una Hisenda pròpia, que és una eina importantíssima en la construcció d’un estat independent, de la futura república independent catalana. Si no som capaços de convèncer-los d’això, estarem a l’oposició i en contra del govern.”
Cal sumar la majoria del país
En la carrera per la construcció d’un Estat propi hi ha de participar la majoria del país: el Govern, CiU, ERC, ICV, els sindicats, empresaris, aturats, ajuntaments, municipis, entitats, etc, i per això ERC intenta arrossegar a la majoria del país. En el cas del PSC, Junqueras ha fet autocrítica de partit hi ha reconegut que “amb el PSC segur que no ens en vam sortir gens, és una evidència. Però ho hem de continuar intentant... i ERC ha pagat preus altíssims per fer allò que estava convençuda que havia de fer i que era el millor per al país.”
Junqueras, un jardiner que estima la terra
Durant l’entrevista no han faltat les referències als assumptes interns del partit i sobre el candidat a les eleccions a la presidència de la generalitat de Catalunya. En aquest sentit Junqueras considera que seria “molt sa” fer primàries per decidir el candidat a les eleccions i voldria que poguessin votar militants, simpatitzants i amics, també ha assegurat que “m’agradaria ser candidat, però és quelcom que han de decidir els militants d’ERC i seguirà el procés habitual en aquests casos. La meva disposició existeix. No hi he de donar gaires voltes, si m’ho pregunten, contesto i ja està.” I ha afegit que “no m’he postulat per la possibilitat d’unes eleccions anticipades. No sabem si n’hi haurà, això pertoca decidir-ho al president Artur Mas. ERC és un partit modest que intenta estar tan preparat com sigui possible. Veurem si hi ha eleccions anticipades i quan són – hi ha rumors que podrien arriba a ser aquesta tardor-.”
En relació a ERC, Junqueras considera que és un partit modest amb les seves dificultats internes, com qualsevol família i que ara ERC, més que un partit de famílies, és una família que és un partit i ha afirmat que “ERC demostra una cohesió extraordinària, molta més que la majoria de partits polítics que volten pel nostre país.” En resposta al tertulià Lluís Foix, que ha demanat a Junqueras sobre els canvis constants de lideratge dins ERC, ha dit que “Per la vocació de jardiner que estima la terra, puc dir que el jardí d’ERC és el millor dels jardins possibles, les roses fan molta olor, les maduixes són gustoses i tothom s’hi troba molt a gust.”
En referència a les previsions electorals d’ERC, Junqueras ha dit que “Segons les enquestes, el partit que puja més és ERC, tant en termes absoluts com relatius. No em sorprèn, i m’agradaria que fos molt més. Espero que en això hi hagi alguns mèrits propis, i també hi deu haver algun demèrit de la feina que fan altres partits