No a la independència de Catalunya (I): el Grup Planeta
El diari del grup Grup Planeta dirigit per un propagandista ultra i català “amargat”, Paco Marhuenda, intenta salvar Espanya falsejant la realitat
La portada d’ahir de “La Razon” mostra l’anagrama d’ETA amb la frase “El càncer d’ETA” el seu particular homenatge a la concessió del tercer grau penitenciari al pres d’ETA Iosu Uribetxeberria i la seva sortida en llibertat, quant resulta que el Govern Espanyol fa el que diu la llei, però el diari en qüestió manté una particular guerra salvatge contra tot allò que divergeix d’Espanya. “La Razon” o mes ben dit “La Sin Razon” és una mostra més de la transició mal feta a l’Estat Espanyol, una empresa feta sota el franquisme, que aprofita la transició pactista espanyola per rearmar les seves conviccions i que desprès de trenta anys de democràcia segueix fent el mateix periodisme de principi de la dictadura franquista. Espoli a Catalunya per defensar una Espanya més retrograda que mai.
Amb odi és impossible reconciliar El diari que dirigeix Paco Marhuenda ha centrat tots els seus esforços en publicar portades extremes per incitar un orgull espanyol no del segle XXI sinó el de ple franquisme, portades contra l’avortament, contra qualsevol acord per buscar la pau a Euskal Herria, contra Catalunya i contra la immersió lingüística, en definitiva un diari al servei de l’Espanya més carca i patrocinat per una empresa feta a Catalunya. El grup Planeta s’ha convertit en una multinacional que aposta clarament contra el país que l’ha acollit i li ha permès ser on és, i que fins hi tot va a va atorgar, paradoxes de casa nostra, la creu de Sant Jordi al president del Grup, José Manuel Lara Bosch, el 2007.
El Grup Planeta, tota una maquinaria contra la independència de Catalunya
El Grup Planeta manté diferents empreses que promocionen la cultura catalana, i sempre ha fet aportacions per intentar cobrir una imatge, com va ser per exemple, l’època que va mantenir la capçalera del diari AVUI, però la seva aposta és la d’ una Espanya forta i unida amb una Catalunya dormida dins seva.
Mentre destina “quatre duros” per fer veure que professa estima a Catalunya, destina milions d’euros a un imperi audiovisual que defensa una Espanya encallada en un passat franquista. A la seva manera, la Familia Lara ja està be amb Déu, paga una penyora a Catalunya i posa el seu imperi al servei d’una Espanya gran, lliure, i sobretot, indivisible.