Política Última actualització Dimarts, 21 d'agost de 2012 05:00 h

Fan saltar pels aires el ‘monumento a los caídos’ de Tortosa

Arran denuncia la pervivència del residu feixista amb un muntatge de vídeo que en simula la destrucció. Darrera la perpetuació del símbol però, hi ha molta podridura

Des de l’inici de la democràcia hi ha hagut diverses iniciatives reclamant la retirada física del monument franquista del riu Ebre, construït i pensat per enaltir el règim feixista de Franco i per glorificar el dictador. Els intents fallits de desmuntar aquest i altres símbols feixistes de Tortosa no es poden desvincular de la història recent de la ciutat, que explica el domini d’una oligarquia tortosina, formada per una desena de famílies, que han exercit de forma cruenta el control econòmic, polític i social sobre Tortosa i les comarques del Baix Ebre i el Montsià i, sobretot, del Delta, fins ben instaurada la democràcia.
 

El veritable rerefons per mantenir el residu feixista a l’Ebre
 
El batlle tortosí que rebutjà la moció, Ferran Bel, és va reafirmar fa uns mesos i va tornar a assegurar que actualment no hi ha una justificació per a l'eliminació d’una figura que mai s'ha percebut com un símbol del franquisme, i que en cas que es retirés es crearia una veritable polèmica.
 
La realitat és que la reticència a eliminar el monument franquista és símptoma del domini d’una oligarquia tortosina adepte al règim franquista i aliada amb el poder eclesiàstic, que va dominar l’economia i la societat tortosina i ebrenca, amb gran duresa i estil feudal, i l’esperit d’anys dominació d’una casta de privilegi, encara perviu en el monument que CiU i el PP es neguen a eliminar. En un article d’opinió, el mestre Juli Loras, va al moll de l’os explicant de forma exquisida el sistema de valors i les condicions que imperaven a la Totosa postfranquista, i  que hauríem de tenir molt present en la nostra memòria, memòria que la pretesa transició democràtica ha volgut esborrar.
 
Diu Loras que  “...exerciren amb mà de ferro unes poques famílies tortosines –no més de vuit o deu- que controlaven la vida econòmica –les poques fabriques que hi havia i les terres d’arròs sobretot-, la vida política –els llocs de control de l’ajuntament i els càrrecs principals del Movimiento- i la vida cultural –exercint, junt amb el clero, la censura sobre la, diguem-ne, alta cultura, posseint la premsa local, organitzant al seu gust les festes de la ciutat...impediren durant dècades la instal·lació de qualsevulla empresa que pogués fer-los la competència en la captació de mà d’obra. Ajudades de prestamistes i advocats, arruïnaren molts pagesos i parcers del Delta fent-los préstecs sobre la collita amb condicions lleonines. En comptes de reinvertir els guanys extraordinaris que això els permetia, els posaren en els molts bancs que hi havia per a invertir-los en altres llocs o especular amb ells.” I que “..secundades per elements quasi mafiosos al capdavant de les comunitats de regants, per prestamistes sense escrúpols i per advocats venals, tenen gran part de la culpa de la situació en què es troben les Terres de l’Ebre que tant diuen estimar. I aquestes famílies foren el nucli dur de les forces vives de la Dictadura a la nostra ciutat.”
Acaba el relat esfereïdor assenyalant que  “... el significat profund dels símbols que demanava d’eliminar( la moció),  Si algú considera, després de saber-ho, que estos símbols mereixen continuar on estan i com estan, que em perdone, però penso que té la sensibilitat humana d’un Panzer.”
 
46 anys de befa a la dignitat
 
La figura és la principal icona franquista que es manté en peu en territori català, i el residu feixista més gran de Catalunya. El mastodont de ferro forjat va costar 4,5 milions de pessetes i es va finançar amb subvencions i donatius de la Diputació, ajuntaments i col·lectius particulars, fou inagurat pel dictador el juny de l’any 1966 . L’any 2010, el Casal Popular Panxampla recollí prop de 2000 signatures i impulsà una moció popular que sol·licitava la retirada del monument franquista del riu, el canvi del nom de l’institut, i la plaça Joaquim Bau –polític tortosí franquista-, i del barri de la ciutat, 13 de Gener - dia d’entrada de les tropes franquistes a Tortosa-. La moció va ser rebutjada per CiU, al govern municipal, i pel PP.