El PSC, una caixa de trons fora de control
Àngel Ros s’afegeix a Ernest Maragall i altres dirigents i militants socialistes que volen que el PSC participi a la manifestació del #11s2012
Si uns anys enrere algú hagués escrit que el principal partit de Catalunya fins fa poc mesos passaria de tenir tot el poder a Catalunya a ser un partit residual i sense rumb i malgrat haver celebrat un congres trobar-se sense un lideratge ferm i sense full de ruta, aquest presumpte visionari hagués estat tractat d’un il·luminat, i resultaria que hagués tingut més raó que un sant. Per molts militants i dirigents socialistes descobrir que el federalisme és mort perquè resulta que a l’altre costat, és a dir a Espanya ningú vol ser federalista ha obert un veritable debat a dins del PSC, un debat que està portant a diferents veus de dirigents, militants i votants a exigir sense por un debat sobre el futur del partit, incloent obrir el debat independentista.
El gran èxit del tripartit ideat per ERC ha estat portar el socialisme català a una sacsejada sense precedentsERC va al·legar per fer un segon tripartit que calia cosir el PSC al país, que calia que els socialistes catalans tastessin bé el Govern de la Generalitat per ajudar-los a descobrir la deslleialtat d’Espanya amb Catalunya i que sense el PSOE i sense Espanya el socialisme català podia tenir vida. ERC va pagar molt car el seu atreviment, una pèrdua de vots de magnituds considerables, renuncia de dirigents del partit, escissions per totes bandes però ningú podrà negar que el sacrifici d’ERC va fer possible que el PSC esclatés per tots costats fins al punt que avui podem veure com dirigents socialistes parler obertament de termes que mai haguéssim pensat sentir de veus socialistes i tampoc veure esclatar un debat dins d’un partit que semblava el més monolític del panorama català.
El segon tripartit o segon govern de progrés ha donat els seus fruits, sense aquella etapa convulsa amb errors i encerts avui no parlaríem d’una majoria independentista a Catalunya. Avui ERC amb Junqueras al capdavant i amb bona part de la gent que en el seu dia va decidir els Governs d’esquerres i hi va participar, està plenament abocada a treballar per aconseguir la independència i el PSC segueix amb l’intent de buscar el seu camí.
Serà el PSC independentista algun dia?
Segurament independentista en la seva totalitat no, però segurament no s’hi oposarà, perquè haurà vist que no té cap més sortida per recuperar el terreny perdut en els darrers anys, cada dia que passa les declaracions dels dirigents socialistes en la seva majoria comencen a parlar de termes impensables mesos enrere, i amb una mica de sort en veurem de grosses, veurem un PSC més independentista que mai, el que no vol dir que això sigui majoritari o acabi amb una trencadissa i renaixement d’un PSC completament alliberat del PSOE i un partit minoritari anomenat Federació Catalana del PSOE.