No participar a la manifestació del #11s2012 té premi de la Vanguardia
La Vanguardia premia el president Mas amb un semàfor verd per no participar a la manifestació de la Diada i El Periódico celebra la decisió presidencial en la seva editorial
31
( 14 vots )
Carregant
El Grup Godó es passa pel folre les opinions dels seus lectors i posa un semàfor verd al president Mas per no assistir a la manifestació de l’Onze de Setembre. Segons l’enquesta feta per la capçalera del grup Godó avui, durant el matí, la majoria de les opinions dels lectors eren favorable a la presencia del president Mas a la manifestació del #11s2012, poc a poc, les dades han anat canviant de manera sorprenent, i a primera hora de la tarda és produïa un empat tècnic. Malgrat tot, el diari ha obert avui amb un semàfor verd al president per la seva bona decisió de no anar a la manifestació, és a dir, el diari de Can Godó ha assenyalat de bon matí el camí a seguir, sense massa èxit. Però, per què estimula a la Vanguardia el fet? I els opinadors que hi diuen?.
La decisió presidencial estimula al Grup Godó i al Periódico
Ahir el directe!cat explicava que la decisió del president Mas satisfeia a Duran i Lleida, a Sánchez Camacho i a Navarro, però és obvi, i més vistes les reaccions, que satisfà, i molt, al Grup Godó – mitjà vinculat a tots aquells que avui viuen del negoci d’Espanya, el “Lobby Puente Aéreo,” – i al Periódico, que pertany a un gran grup de comunicació defensor d’una esquerra que mira enfora i renega de Catalunya.
Opinadors, ànima lliure o cul llogat?
Que els dos principals diaris del país, La Vanguardia i el Periódico celebrin que el president Mas hagi decidit no anar a la manifestació és una trista noticia pel país, una prova evident que els dos grans mitjans de comunicació a Catalunya resten lluny d’estar per la labor d’avançar nacionalment, ells expliquen un relat allunyat de la realitat, i això mateix ha passat amb els articulistes i tertulians, on s’ha vist una majoria a favor de la decisió del president Mas que no quadra amb la voluntat majoritària de la societat catalana que no aprova la decisió presidencial. Sorprèn llegir avui l’article d’opinió de Francesc-Marc Álvaro, titulat Fantasies polítiques, on fa un intent prou ocurrent de ridiculitzar Oriol Junqueras per haver gosat proposar un front electoral integrat per CiU, ERC i ICV , per proclamar la independència de Catalunya en cas d'obtenir una majoria al Parlament. Álvaro, en el subtítol deixa anar una frase d’aquelles que fan pensar : “Allò que s'oposa a l'immobilisme polític no és l'extravagància sinó l'audàcia”. Hom podria pensar que l’audàcia és la seva alhora d’apuntalar l’immobilisme.
Els principals grans mitjans ja no representen la centralitat política del país
Avui la independència forma part de la centralitat política del país, ho diuen les enquestes i els mitjans ho saben, i això posa al descobert que els grans mitjans privats, i també sovint els públics, no representen la centralitat política del país, resten lluny i escriuen un relat diferent del que la gent avui ja pensa pel que fa a la independència, i fins i tot de l’espoli fiscal, amagant aquesta realitat. Tenen pànic al canvi de les coses, sobretot a trencar el seu vincle amb Espanya, i a la pèrdua del seu estatus que això suposaria. Potser algun dia Álvaro o algun dels seus brillants col·legues opinaires d’ànima lliure, ens farà una reflexió sobre tot allò que s'oposa a la llibertat nacional, fil per randa i sense deixar-se res, en comptes de pentinar el gat.
Imprimir
Enviar
Barcelona
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat