Política Última actualització Dijous, 8 d'abril de 2010 19:23 h

L'agonia de l'Estatut podria acabar la setmana vinent

El TC es reunirà el 14 i el 15 d'abril i podria votar la sentència definitiva · Segons les darreres filtracions, es suprimirà el terme nació, els drets històrics i els símbols nacionals

El Tribunal Constitucional espanyol ha convocat un ple pels dies 14 i 15 d'abril que estudiarà els recursos presentats contra l'Estatut, segons han filtrat fons jurídiques. És incert encara si aquesta reunió suposarà enllestir la sentència definitiva després de tres anys i mig des que el Partit Popular, el defensor del poble i altres organismes la recorreguessin. No serà l'únic tema que els magistrats tindran sobre la taula i no es tracta per tant d'un ple monogràfic per acabar de desencallar la qüestió de l'Estatut. Els magistrats deliberaran sobre el text que presentarà la ponent, Elisa Pérez Vera i després es votarà, sense saber encara si serà la votació definitiva. Segons les darrers filtracions, tot sembla indicar que el TC retallarà l'Estatut i n'eliminarà el terme nació, els drets històrics i els símbols nacionals.

El primer recurs que es va presentar contra l'Estatut va ser el que va ser interposat per centenar de diputats del PP, de més de 400 folis, que es va presentar el 31 de juliol del 2006. Anava dirigit contra 114 dels 223 articles del text, nou disposicions addicionals i tres disposicions finals, la meitat del cos del nou Estatut.

El text interposat pels populars assenyalava que l'Estatut vulnerava la Carta Magna espanyola i se centrava especialment en el preàmbul – on l'aspecte més polèmic és la definició de Catalunya com a nació-, el dret i deure de conèixer el català, la relació bilateral entre Catalunya i l'Estat, el blindatge de competències i el sistema de finançament i els articles referents al Poder Judicial.

La sentència de l'Estatut podria aparèixer després de gairebé quatre anys de deliberacions marcats pels intents d'un i altre bàndol per decantar l'equilibri de forces al seu favor. Tan bon punt es van presentar recursos, va començar la batalla de recusacions contra magistrats del Tribunal Constitucional (TC) per apartar-los de les deliberacions i assegurar la majoria aritmètica al ple del TC.

Dues baixes han fet trontollar l'empat de sis membres del sector progressista i sis del sector conservador i han reduït a deu el nombre de magistrats que han decidit sobre l'Estatut. El progressista Pablo Pérez Tremps va ser recusat pel PP adduint que havia col·laborat amb el Govern en els preparatius de l'Estatut, i el conservador Roberto García Calvo va morir el 2008. Cap dels dos ha estat rellevat, de manera que en la recta final els sectors progressista i conservador han comptat amb cinc membres cadascun en els debats sobre l'Estatut.

Les filtracions pronostiquen retallada

Les filtracions dels darrers mesos indiquen que el final del via crucis de l'Estatut al Tribunal Constitucional espanyol podria acabar amb retallada, una condició que ni la societat civil catalana ni, a priori, el Govern català estarien disposats a acceptar.

Des de la societat civil la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, va assegurar a directe!cat que 'qualsevol modificació del text es veurà com una agressió' a la voluntat del poble català.

Per la seva banda i després de mesos de negar-s'hi, el president de la Generalitat, José Montilla, començava a preparar fa setmanes una hipotètica resposta unitària a una retallada de l'Estatut en adreçar-se per carta a diverses entitats de la societat civil demanant-los el seu suport.

---

Notícies relacionades