
La FAES dicta i el PP executa, ara toca la unitat de mercat
Rajoy ha anunciat que posa la màquina de l’estat a treballar per aconseguir la unitat de mercat en nom de la competitivitat, l’objectiu però, és la uniformitat de l'estat
L’obsessió per la unitat nacional i la tasca uniformadora del govern de l'estat s’estén a tots els àmbits sense importar la titularitat de les competències. El Secretari d'Estat de Comerç, Jaime García Legaz, va encarregar fa mesos un informe jurídic per a estudiar les possibilitats legals per a “compassar” les legislacions autonòmiques de forma obligatòria. Sota la façana que a tot l'estat espanyol hi hagi la mateixa normativa, s'amaga la voluntat de recuperar de facto competències que ara estan delegades. El PP vol posar remei a la descentralització de l’estat, perquè l’entén com una amenaça a la unitat nacional.
L’obsessió per la unitat de mercat és Espanyola Fa més de tres anys l’economista Germà Bel, catedràtic d'Economia Aplicada en la Universitat de Barcelona, en un article a La Vanguardia, titulat “Unitat de mercat o unitat nacional?”, assegurava que les obsessions –en aquest cas del PSOE- per la unitat de mercat “es curen viatjant o llegint”. L’article, vigent com mai, posa damunt la taula arguments de pes que tiren per terra tots els intents d'Espanya i ara de la FAES d’argumentar la necessitat de la unitat de mercat.
En el seu article Germa Bel es demanava: “En què pensen els que pateixen per la unitat de mercat? En les diferències fiscals (en successions)? En que hi ha diferents llengües oficials en algunes regions? En què algunes regions acaten donar subsidis a concessionàries de cotxes i altres no? Francament, aquestes obsessions es curen viatjant o llegint.” El catedràtic exposava el cas del EE.UU, un paradigma de l’economia de mercat, on cada estat té el seu IRPF i el IVA es decisió lliure per a cada estat, i fins i tot hi ha especificacions pel que fa a les regles de les assegurances de trànsit i de consum, i assenyala que “tampoc hi ha debats de l'efecte sobre la unitat de mercat per l'existència de diverses llengües oficials -més i millor reconegudes que a Espanya- a països tan avançats i amb mercats tan dinàmics i units com Suïssa, Canadà, Bèlgica o Finlàndia.”
Explicava Bel, que la Constitució reserva el control de la unitat de mercat a l’estat; la regulació del comerç interior, de competència autonòmica, s’exerceix segons les bases dictades per l’estat, i que qualssevol formació política pot, si ho vol, postular un únic marc general de regulació comercial a Espanya, gairebé només aprovant una llei espanyola. la recentralització amb l'excusa d ela crisi està servida.