El #11s2012 posa Catalunya al capdavant dels pobles que volen ser estat
Avui Euskal Herria, Quebec, Flandès i fins i tot Escòcia miren amb satisfacció l’esclat del poble de Catalunya que empenya als polítics pel camí de la independència
El #11s2012 ha posat Catalunya en el centre del mapa, en el centre d’Europa, estem segurament davant la més gran oportunitat d’esser independents. Des d’Escòcia, Flandès i fins i tot des d’Euskal Herria es mira amb simpatia i sana enveja l’esclat del moviment independentista, l’esquerra abertzale entén que el #11s2012 farà esclatar amb més força que mai la força independentista i obliga al PNB a moure fitxa i a dir clarament si vol anar cap a l’estat propi o a seguir fent pactes amb Espanya. Qui ho havia de dir que Catalunya lideraria la cursa dels països que aspiren a ser un nou Estat d’Europa?
Ni el Quebec, ni Escòcia, ni Euskal Herria han pogut mobilitzar tanta gent com el #11s2012La premsa internacional ha posat Catalunya al capdavant de les reivindicacions independentistes, si Catalunya segueix endavant acabarà liderant un veritable “lobby” de països que aspiren a ser nou estat a Europa.
La manifestació de la Diada segueix portant cua als diaris del Regne Unit. Mentre el 'Financial Times' ha dedicat aquest dijous l'editorial a Catalunya, 'The Guardian' publica en la seva versió digital un extens article titulat "Els catalans estan preparats per a la independència, però ho estan els seus líders?". El text fa un repàs a la història del nacionalisme català des de finals del segle XIX i destaca el "model inclusiu d'identitat regional" impulsada per Jordi Pujol. Seguidament, exposa els perquès de la creixent tendència independentista, entre les quals assenyala el dèficit fiscal i el fet que Madrid ha invertit menys a Catalunya que a altres parts de l'Estat.
'The Guardian', durant la Diada va fer una crida via twitter per recollir opinions de catalans sobre la manifestació, considera que "la gran manifestació de Barcelona d'aquesta setmana mostra que la coalició conservadora (CiU) va per darrere de la disposició del poble". "Tot i que alguns polítics intenten reivindicar el contrari", la manifestació va ser "una crida per la independència de Catalunya", assenyala l'article signat pel periodista Luke Stobart, que està convençut que "l'explicació òbvia per l'elevada participació és el devastador impacte de la crisi econòmica espanyola".
El rotatiu britànic comença el seu repàs del nacionalisme català amb el 1898, amb la pèrdua de Cuba i les Filipines per part de l'estat espanyol i subratlla, entre altres esdeveniments, l'anunci de la república catalana per part de Lluís Companys el 1931, així com la prohibició del català durant els 40 anys del franquisme i la posterior recuperació de la democràcia.
Stobart subratlla que fins ara CiU no havia fet "passos seriosos cap a la independència" i diu que aquest canvi respon a diverses raons. La primera, que tant els governs del PP com del PSOE a Madrid "s'han oposat a qualsevol devolució de poders" a Catalunya. La segona, la "creixent agitació" provocada per la relació fiscal amb Madrid, sumat al fet que Madrid no ha invertit tan a Catalunya com en altres regions. La tensió s'ha agreujat, considera el periodista, amb el fet que Catalunya hagi hagut de recórrer al Fons de Liquiditat