El #11s2012 obre una crisi d’estratègia a la CUP
L’èxit de la manifestació convocada per l’ANC, la recuperació d’ERC, la consolidació de SI i l’actual centralitat política del independentisme han descol•locat a la CUP
Diferents militants de la CUP han començat a debatre en veu alta la necessitat de participar a les properes eleccions nacionals catalanes. Si la convocatòria de l’ANC ja va provocar discrepàncies sobre si calia o no anar junts a la manifestació, l’èxit de la convocatòria ha obert una crisi d’estratègia, i ja s’alcen veus demanant una assemblea extraordinària per aprovar presentar-se a les properes eleccions catalanes. El tsunami independentista del #11s2012 va camí de sacsejar l’actual panorama polític, ara el president Mas té la gran oportunitat de ser el president que proclami la independència, o passar a la història del president que va perdre la gran oportunitat.
La CUP davant el major repte de la seva històriaEls relatius èxits de la CUP en les darreres eleccions municipals va atorgar pau i tranquil·litat en el debat, els va permetre afrontar el debat sobre si calia o no presentar-se a les eleccions catalanes i van finalment aprovar en la seva darrera assemblea de Reus discutir-ho a principis de l’any 2013. El problema sorgeix davant les possibilitats que s’anticipin les eleccions, segurament les més importants de la història de Catalunya, i enganxi a la CUP en ple debat i fora d’unes possibles eleccions constituents.
Militants inquiets davant un Mas que els ha descol·locat
Robert Sabater, tinent d’alcalde de Vilamat (Alt Empordà) en un article publicat a llibertat.cat “Ara és el nostre moment”diu “En un moment tan crucial per l’alliberament nacional i social del país, i quan el procés d’alliberament nacional és ja imparable, la CUP no pot ser-ne un objecte passiu, quedant-ne al marge.” I acaba amb una crida, que no sabem si arriba tard, “Companys i companyes: Ara és el moment. Ara és el moment que tant hem esperat, és el moment de ser ferms en el discurs i constants en el treball. Ara és el nostre moment.”
Lluc Salellas, del Casal Independentista El Forn, de Girona, escriu en el seu bloc, “la meva última ressaca (de lluita)” i diu “Tot i que cal que siguem autocrítics, no és ara el moment de recordar com va fer de malament el debat l’esquerra independentista entorn la manifestació (abús de les xarxes socials, insults, manca de capacitat de debat per als canals adients des de 2 mesos abans de la manifestació, els moviments interns i d’amagat per alterar acords,...). Fins poques setmanes abans, jo era el primer escèptic amb la convocatòria.” Amb total sinceritat i demana un pas endavant “Davant d’això a l’esquerra independentista ens toca evolucionar, moure’ns. El llest de la classe, el President Mas, ho va entendre de seguida i en tres dies ha aconseguit recuperar crèdit entre el votant nacionalista català. No cal tenir un títol de politòleg per determinar que avui Artur Mas tindria una majoria absolutíssima al Parlament de la Ciutadella si convoqués eleccions tot i haver atacat les classes populars del país amb les seves polítiques econòmiques. De fet, a part del PSC que navega sense rumb, tothom, amb més o menys encert ha mogut fitxa des de dimarts.”
Si Artur Mas, el “més llest de la classe”, fa el que ha dit, la política catalana ja no serà el mateix
Al contrari, si el President Mas s’arronsa, la política catalana li passarà factura, però sent positius i donant per fet que estem en el camí cap a un Estat propi, ERC, ICV/EUiA, UDC, SI i CUP hauran de canviar d’estratègia per no ser engolits per un Tsunami del “més llest de la classe.”