Mor Lluís Maria Xirinacs
S'ha trobat el seu cadàver en un bosc prop de Ripoll
Els mossos d'esquadra van trobar mort la tarda de dissabte a l'exsenador i polític independentista Lluís Maria Xirinacs, de 75 anys. El seu cadàver fou trobat en una zona boscosa a Ogassa, prop de Ripoll, i encara se'n desconeixen les causes de la seva mort, tot i que fonts policials apunten que podria haver-se suïcidat. Els seus companys de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs han fet circular un text de comiat, escrit per Xirinacs el 6 d'agost, en que s'acomiada explicant que ha viscut "esclau" i en una "nació ocupada" durant tota la seva vida, amb líders "covards". El text de comiat també apunta que "una nació mai no serà lliure / si els seus fills no volen arriscar / llur vida en el seu alliberament i defensa". Segons aquest text, marxa per acabar els seus dies "en soledat i silenci".
Lluís Maria Xirinacs va ser un polític pacifista i ex-sacerdot que va intervenir en la caputxinada a finals dels anys 60. Fou un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya al final del franquisme, arribant a ser senador per Barcelona entre 1977 i 1979, en el procés de la que fou la Constitució Espanyola de 1978, a la qual proposà un conjunt d'esmenes que constituïen un model alternatiu recollit en el seu llibre «Constitució, paquet d'esmenes».L'any 1979 encapçalà una candidatura al Congrés de Diputats per Barcelona sota la coal·lició Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), tot reivindicant els quatre punts programàtics de la llavors extinta Assemblea de Catalunya. L'any 1980 encapaçalà la candidatura del BEAN per Barcelona en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després del franquisme, sent convertit el BEAN en partit polític.
Candidat català al premi Nobel de la Pau els anys 1975, 1976 i 1977, destacà per la defensa dels drets humans, les seves vagues de fam i mètodes de protesta no violents, sobretot per la seva manifestació diària davant la presó Model de Barcelona durant un any i nou mesos per reclamar l'amnistia pels presos polítics.
A continuació podeu llegir la suposada carta de comiat de Lluís Maria Xirinacs que circula per la xarxa:
__________
En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007
__________
El directe!cat lamenta la desaparició de Xirinacs, un referent en la defensa dels drets, les llibertats i la identitat catalana que el país, de ben segur, trobarà a faltar i recordarà sempre.