Política Última actualització Dilluns, 12 d'abril de 2010 21:22 h

Luigi, el cervell del cas Pretòria, surt de la presó després de dipositar la fiança de mig milió d'euros

Després de passar-hi més de cinc mesos

El presumpte cervell de la trama 'Pretòria', Luís García Sáez, àlies 'Luigi', ha sortit aquest dilluns a tres quarts de set de la tarda de la presó de Brians 2 després de dipositar la fiança de mig milió d'euros fixada pel jutge Baltasar Garzón el dilluns 1 d'abril i de cinc mesos i mig empresonat. L'exdiputat del PSC està considerat el cervell de la presumpta trama de corrupció amb epicentre a Santa Coloma de Gramenet. 'Luigi' va ingressar a la presó de Soto del Real el 30 d'octubre i el 25 de novembre va ingressar de forma preventiva a la presó de Brians 2. Garzón va rebutjar el desembre passat el recurs contra l'ordre de presó del suposat líder de la trama. 'Estic molt bé', ha dit a la seva sortida.

García està imputat per delictes d'associació il·lícita, blanqueig de capitals, tràfic d'influències, frau en subvencions i falsedat documental. A més, és considerat el nexe d'unió de la resta d'imputats amb l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, especialment l'alcalde Bartomeu Muñoz.

Garzón considera 'Luigi' el cervell de la trama de corrupció urbanística, en creure que va participar activament, actuant com a intermediari, en l'operació Pallaresa, a Santa Coloma de Gramenet, la de Badalona i la de Sant Andreu de Llavaneres, aquesta orquestrada per Niesma Corporació, una de les empreses que controlava.

El jutge creu que 'Luigi' i la resta d’imputats actuaven tots seguint unes mateixes pautes: els ajuntaments aprovaven un projecte urbanístic adjudicat a una empresa de l'entorn de ‘Luigi’, gràcies als contactes amb polítics i empresaris, als que afavoria la tramitació i la consumació del negoci, repartint comissions. Ell s'hauria apropiat uns vuit milions d'euros.

Controlava una desena d'empreses

Controlava directament una desena d'empreses que presumptament servien per distribuir els beneficis de les operacions urbanístiques investigades. El mateix jutge Baltasar Garzón havia posat en dubte que alguna d'aquestes empreses duguessin a terme l'activitat per a la qual estava registrada, com succeeix amb City Activitats Immobiliàries, que, segons el magistrat, no ha exercit mai cap activitat vinculada a la construcció. En la interlocutòria hi apareixia una altra companyia de 'Luigi', Stegany Art Gallery, dedicada a la compra-venta d'art i que va ingressar més de cent mil euros procedents de l'operació Pallaresa.

En l'operació Niesma, a Llavaneres, s'investiga perquè l'exalcalde, Víctor Ros (PP), l'exregidor d'Urbanisme Antoni Jiménez (PSC) i l'excap de Planificació de la Generalitat en època de CiU Genís Carbó, també imputats, van autoritzar la construcció de 83 pisos a la zona de Can Riviere quan només s'havien planificat una dotzena de cases. Niesma, a canvi de la construcció havia de cobrir la riera del municipi, un compromís del qual es va desdir abans de vendre els terrenys per 9,7 milions d'euros, el triple del que havien pagat per ells. Carbó va cobrar un pessic d'aquella operació.

A Santa Coloma el procés amb l'edifici Cúbics va ser semblant. 'Luigi' va obtenir la construcció del centre comercial gràcies als seus contactes amb l'alcalde Bartomeu Muñoz, però després va revendre el projecte havent-se revaloritzat de forma exponencial. Entre les actuacions de Garcia, Garzón recalca que entre els dies 16 d'abril i 29 del mateix mes del 2009 possiblement es van emetre factures falses per justificar el destí d'uns fons europeus. Justificar el destí il·lícit dels fons suposaria un forat d’1.300.000 euros.

Crea un diari a Mataró

Els tentacles de 'Luigi' es van començar a estendre fa més d'una dècada a la comarca del Maresme, quan el 1997 va crear un projecte periodístic a Mataró al servei de Ramon Camp, diputat i candidat de CiU a l'alcaldia. Luis García va fundar dues capçaleres, 'Crònica de Mataró' i 'Diari de Mataró' i va col·locar Manuel Valera, també imputat, al consell d'administració.

'Crònica de Mataró' va haver de tancar l'any següent perquè va ser embargat després que no pagués la indemnització dictada per un jutge per l'acomiadament improcedent d'un redactor. 'Diari de Mataró' va néixer per substituir aquella primera capçalera, però el projecte va desaparèixer un cop celebrades les eleccions municipals del 1999, després del fracàs de CiU a l'Ajuntament de Mataró. El tancament del diari es va justificar per problemes econòmics i dies després esclatava el cas Agrotecsa, en el qual Garcia Sáez va ser imputat per estafa.

---

Notícies relacionades