Economia Última actualització Dilluns, 20 d'agost de 2007 05:00 h

La Generalitat vol replantejar el mapa turístic de Catalunya a partir de divuit zones geogràfiques

Es "canviarà el mapa" amb inversions públiques i privades

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha presentat aquest dissabte un estudi que identifica divuit zones d'especial potencialitat turística a Catalunya a partir de variables comunes com la ubicació geogràfica, les connexions, l'estructura econòmica o el teixit empresarial, entre d'altres. Aquestes zones, anomenades clústers, serien l'Alt Empordà, el Baix Empordà, Girona Interior, el Ripollès, Osona-Guilleries, Maresme Nord-Selva, Barcelona Nord (Maresme Sud), Pirineu Central, Alt Urgell, Bages, Barcelona Sud, Pallars-Ribagorça, Ponent de Lleida, Lleida interior, Costa Daurada-Montant-Prades, Val d'Aran, Segrià i Terres de l'Ebre. A partir d'aquest estudi, el Govern vol dissenyar estratègies per impulsar el turisme a zones encara poc explotades, diversificant la tradicional oferta de sol i platja cap a alternatives com el turisme literari o el religiós.

L'estudi, encarregat per l'Observatori de Turisme a la Universitat Rovira i Virgili i a la Universitat de Girona, identifica a Catalunya divuit clústers turístics. Es tracta d'agrupacions territorials de municipis que s'especialitzen en l'oferta com a mínim d'una o dues tipologies de producte turístic i que implica una concentració d'empreses interrelacionades i amb sinèrgies entre elles i amb l'Administració pública.

Huguet ha recordat que 'de clústers en tenim molts al Principat, com el clúster del moble a la Sènia o el metalúrgic a Arbúcies' però ha afegit que 'mai, fins ara, s'havia parlat de clústers turístics'.

Segons Huguet, l'objectiu de l'estudi presentat avui és aportar nous paràmetres d'anàlisis a tenir en compte alhora de dissenyar futures estratègies polítiques en el sector turístic, per treure el màxim partit potencial de Catalunya. En aquest sentit, el conseller ha subratllat que les conclusions d'aquest treball es podrien incorporar al Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010.

Huguet ha reconegut que a Catalunya 'hi ha clústers importants escassament utilitzats per la riquesa que tenim'. Per solucionar-ho, la conselleria es basarà en aquest estudi per 'canviar el mapa' amb les inversions de la mateixa Generalitat i del sector privat. Huguet ha explicat que els divuit clústers que identifica l'estudi són una xifra excessiva que s'hauria de reagrupar en zones més àmplies que d'aquesta manera puguin atreure més turistes i més pernoctacions.

A banda d'aquesta 'clusterització territorial' dels municipis que disposen de productes turístics de tota mena, l'estudi, encarregat per l'Observatori de Turisme a la Universitat Rovira i Virgili i a la Universitat de Girona, analitza els clústers turístics temàtics existents arreu del territori classificats a partir de sis categories de productes turístics, clúster temàtic de salut, bellesa i benestar, clúster de temàtica de natura, clúster temàtic de cultura, clúster temàtic d'actiu i aventura, clúster d'oci i clúster de reunions i empresa.

Detectar buits

Segons Huguet, aquest estudi ha permès identificar 'buits' en el mapa turístic català ja que, segons ha dit, Catalunya està 'endarrerida' respecte a Europa. Per exemple, el conseller ha recordat que fins ara es tendia a promocionar les 'marques blanques, com la ruta del romànic', segons Huguet molt genèrica, ja que Catalunya ha de proposar productes turístics que la diferenciïn d'altres països, connectant els recursos turístics amb la identitat catalana.

Per aquest motiu, Huguet ha anunciat que el seu departament, conjuntament amb el de Cultura i Mitjans de Comunicació, està treballant en l'elaboració d'un mapa de recursos turístics i un altre de 'potencialitats intangibles' de cada zona, com ara el seu patrimoni literari o històric. L'objectiu, segons ha explicat, és 'creuar' aquests dos mapes perquè els visitants puguin descobrir els monuments o espais naturals de la mà d'històries i personatges històrics, per fer aquests recursos més amens i atractius.