Els senyors del raïm, escanyen els pagesos i desprestigien la marca cava al món
El cava de catalanitat poca i de qualitat menys, aquest és el llegat dels grans cacics del raïm i defensors de la marca Espanya, que s’han venut el país per quatre rals
32
Carregant
Els abusos fa anys que duren, el preu del raïm és similar al de fa vint anys i cada cop fa més fa inviable el conreu de la vinya i el vi a casa nostra, a més de les repercussions en el territori, el drama del sector és que el cava ha esdevingut un producte que de català en té poc i de qualitat menys i la marca està desprestigiada a nivell mundial. Aquells petits productors que venen al món producte ben elaborat han de lluitar per defensar-se davant una marca que, segons explica en un article al diari ARA Xavier Roig, enginyer, empresari i assagista català, “s’ha fet un nom internacional: el de vi gasificat barat, molt adient per elaborar " Spanish sangria””.
Comparteix
Tweet El Penedés és un “cortijo”, i el pagesos i el cava, la víctima dels seus cacics.
En el seu article titulat “Cova de miserables”, Roig, recorda que la D.O cava no es circumscriu només a Catalunya i que el seu àmbit territorial és Espanya, a més, la D.O està sota el control del ministeri d'Agricultura espanyol. També posa damunt la taula una evidència; al preu que es paga el raïm és impossible que la qualitat del cava sigui acceptable, i assegura que “Catalunya ha caigut en un parany que la caracteritza: els grans d'aquí (que, a fora, no ho són pas) han venut el país per quatre rals, i han arrossegat la resta. El producte s'ha desprestigiat fins a uns límits inconcebibles.” Roig conclou en la seva anàlisi que: “ El Penedès funciona com un gran cortijo -amb caixa d'estalvis inclosa- on quatre hereus exerceixen de duquessa d'Alba mentre la majoria de pagesos hi malviuen a l'estil santos inocentes . No podia sortir altra cosa que una imatge de marca lamentable que posa el nom de Catalunya en la llista del desprestigi enològic que alguns bons productors intenten contrarestar”.
Sánchez Camacho “l’espanta pagesos” amiga dels senyors del “cortijo”
Aquest és el model que la lideressa del PP, Alícia Sánchez Camacho en nom de la responsabilitat i el seny vol perpetuar, un model que en una Catalunya independent no hi tindria cabuda, perquè com diu Roig: “ en cas d'una hipotètica independència, els capitostos del cava, i la seva denostada denominació, podrien quedar-se a la banda espanyola -bé, de fet, ja hi són-. Jo em donaria per satisfet que el país es quedés, simplement, amb els productors honestos de vi escumós.”.
El paradigma, Freixenet
El president de Freixenet, Lluís Bonet, ho és també de "Marcas Renombradas Españolas". Ja en el 2009, Freixenet es ventava que malgrat la caiguda de vendes havien arribat a una producció de 200 milions d'ampolles i una facturació d’uns 520 milions d'euros, sense retallar ni les partides comercials ni les publicitàries, però sí retallant un 14% el preu pagat pel raïm als viticultors, això sí, els van comprar prop d'un 10% més de producció. I explicaven en diferents mitjans de comunicació que la seva gran estratègia de futur seguia passant per tenir una "fe cega en la internacionalització". Les exportacions de freixenet el 2009 eren del 75% de la seva producció de vins i caves.
Imprimir
Enviar
Sant Llorenç de la Muga
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat