Tecnologia Última actualització Dimecres, 22 d'agost de 2007 05:00 h

La UAB participa en un projecte europeu per estudiar els orígens de la matèria

Vol reproduir les condicions del Big Bang

El Port d'Informació Científica, centre tecnològic situat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), iniciarà el pròxim 23 d'agost la primera fase del projecte europeu Large Hadron Collider (LHC), l'accelerador de partícules més gran del món. L'objectiu és reproduir condicions similars a les que es van produir al Big Bang per estudiar els orígens de la matèria. El Port d'Informació Científica i altres centres de computació d'arreu del món començaran a rebre dades de raigs còsmics captades per l'ATLAS, un dels quatre detectors que s'utilitzaran al projecte. Aquestes dades s'utilitzaran per provar el sistema abans que l'accelerador es posi en marxa a l'abril del 2008.

El projecte LHC consisteix en un gran accelerador de partícules situat a un túnel subterrani de 27 kilòmetres de llargada que creua la frontera entre França i Suïssa. Dins del túnel, feixos de protons seran accelerats a velocitats properes a la de la llum i es faran col·lidir. Això permetrà reproduir condicions de densitat d'energia molt grans, similars a la dels primers moments de l'univers, el Big Bang.

Segons la UAB, d'aquesta manera es podrà estudiar l'origen de la matèria, posant a prova la validesa de la teoria vigent que explica el comportament de les partícules elementals.

L'acceleració i la col·lisió de partícules a alta energia genera una informació que és detectada per quatre aparells. Els detectors envien aquesta informació a una sèrie de centres de computació repartits per Europa, Àsia i Amèrica que emmagatzemen i processen les dades, entre d'ells el de la UAB. Entre el 23 d'agost i el 3 de setembre es començarà a provar el funcionament del sistema fent que un dels quatre detectors, anomenat ATLAS, detecti dades provinents de raigs còsmics i els transmeti a diversos centres de computació.

S'espera que durant aquests dies es podran emmagatzemar 10 milions de col·lisions de partícules. Un cop analitzades, les dades seran utilitzades per refinar els paràmetres de calibració del detector abans que aquest comenci a treballar, el 2008, amb les dades provinents dels experiments d'acceleració i col·lisió de partícules.