La Caixa salva els resultats a costa d’abusar de comissions de tota mena
Des de cobrar 2 euros per fer un ingrés en un propi compte, fins a cobrar 35 euros per un retard d’hores en el pagament de la quota de préstec
La Caixa declara uns guanys de gener a setembre de 173 milions d’euros i uns ingressos per comissions de 1268 milions (augment de més del 11%) que li permeten presentar uns números positius, malgrat haver hagut de fer provisions milionàries, en bona part, per l’adquisició de Banca Cívica, un negoci ruïnós segons els números presentats per l’entitat catalana. La demanda d’adquisició de Banca Cívica per part de La Caixa possiblement ordenada pel Govern Espanyol, ha tingut un gran impacte en els comptes de l’entitat catalana; a part de representar una pèrdua del percentatge de control sobre CaixaBank (del 70% al 61%), els números posen en evidència el greu cost de la decisió.
1268 milions en comissions, un augment de més del 11% que maquilla els resultats de La CaixaDes de fa uns mesos els clients de les entitats bancàries estan indefensos, els preus de les comissions són lliures, les entitats tant sols ho han de comunicar, i això ha provocat un veritable abús generalitzar en els comissions bancàries. Aquests dies molts clients estan reben la comunicació de les noves tarifes que tornen a representar uns augments abusius d’aquestes, en alguns casos es paga, 2 euros per fer un ingrés en un compte de La Caixa, per enviar un correu electrònic de confirmació, per excés d’apunts als comptes, per correspondència, per suposats excedits dels comptes, per retard - ni que sigui d’hores-, en el pagament de la hipoteca o targeta, un veritable abús del que participen la totalitat de les grans entitats financeres. Amb la reducció d’entitats s’ha acabat la lliure competència. Ens els comptes de les entitats financeres, la partida que puja més any darrera anys és la de els comissions bancàries. Els errors i abusos de les entitats financeres les paguen els clients.
Un consell d’administració que vetlla pels interessos de Fainé i Nin?
En el cas de La Caixa, les entitats socials, els representants dels treballadors i dels impositors, així com els representants polítics, que formen el consell d’administració de l’entitat, estan d’acord en la sagnia cap als clients en condicions clarament abusives? I no han de dir res a una compra com la de Banca Cívica completament perjudicial pel compte de resultats de l’entitat? Aquests 600 milions d’euros llençats a les escombraries no haurien fet més servei a l’obra social i més en els moments de dificultats econòmiques que viu Catalunya? cap on miren els membres del consell d’administració? Cap on mira Mas-Culell ?
Del 5,58% de morositat al 8,42% per l’adquisició de Banca Cívica
Les dades del tercer trimestre són eloqüents i mostren el greu error d’aquesta adquisició possiblement imposada pel Govern Espanyol. En tres mesos d’incorporació dels comptes de Banca Cívica la morositat de La Caixa ha augmentat quasi 3 punts, les dotacions per aquest concepte han estat milionàries i han minorat els resultats de La Caixa de forma espectacular. En una empresa, la compra seria qüestionada i seria considerada un greu error de la direcció de l’entitat.
600 milions d’euros, el cost de la integració de Banca Cívica
A part de les dotacions per insolvències provocades per l’adquisició de l’entitat espanyola, La Caixa ja ha gastat en el procés d’integració més de 600 milions d’euros, és a dir, ha pagat per adquirir una entitat espanyola en situació critica, el que ha obligat a posar més pressió en els clients, segons paraules del principal executiu de La Caixa, Juan María Nin “ara cal digerir l’adquisició de Banca Cívica” i ser prudents per què en els propers anys “els marges estaran sota pressió!” Preocupants paraules del Sr. Nin que segurament mereixent ser aclarides.
Algú a Catalunya vigila la gestió de La Caixa?
En ple procés sobiranista, La Caixa va per lliure, si més no està al servei d’Espanya, la compra forçada de Banca Cívica n’és un exemple, o ha estat una imposició espanyola o una molt greu errada de la direcció de l’entitat catalana. Per això és fa més necessari que mai que el Govern de Catalunya actuí d’una vegada per totes i marqui criteris molt més favorables als ciutadans catalans, ho va dir recentment l’economista Francesc Cabana, tot serà molt més complicat sense La Caixa al servei del Govern de Catalunya.