Chacón, ambició sense límits
En la seva cursa per ser candidata a la Presidència de Govern Espanyol, Chacón utilitza Catalunya i el PSC només com objectes al servei de la seva ambició
La lluita de Carme Chacón i el seu entorn per preparar l’assalt al poder del PSOE ve de lluny, de quan va intentar crear un espai comunicatiu alternatiu a la veu socialista de referència com era el diari El País. Aleshores, no va dubtar en aliar-se amb el seu company Miquel Barroso i l’empresari mediàtic de l’esquerra, Jaume Roures, per acabar amb l’enemic comú de tots ells, el grup PRISA. I per aconseguir-ho, fins i tot va pactar amb Pedro J. Ramírez. El resultat de tant calculada estratègia pel poder ha esdevingut un pur fracàs – PRISA debilitada, però a costa de que la Sexta i el diari Público liquidat-, això sí, Pedro J Ramírez , ha aconseguit fer naufragar als seus rivals.
Les ànsies de poder uneix Pedro J Ramírez, Chacón, Barroso i RouresLa connexió Pedro J. Ramírez-Carme Chacón podria desconcertar a més d'un. Algú podria pensar que, fruit de l'odi de Pedro J. Ramírez envers la vella guàrdia socialista que representa Rubalcaba, El Mundo estaria interessat en promocionar l'opció Chacón. Però no, l'interès és més profund. Chacón està casada i té un fill amb l'historiador Miguel Barroso, que des del 2003 formava part del cercle de confiança més íntim del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, Tan íntim que, quan el PSOE va guanyar les eleccions del 14 de març del 2004, Barroso va esdevenir el primer secretari d'Estat de Comunicació del govern Zapatero.
S'atribueix a Barroso la bona entesa existent des de sempre entre José Luis Rodríguez Zapatero i Pedro J. Ramírez. De fet, Barroso és 'el pare d'aquest acostament', perquè Barroso estava casat amb la periodista Charo Izquierdo, de qui es va acabar separant per anar amb Chacón. Enmig dels tràmits de la separació, Pedro J. Ramírez va oferir la direcció del suplement Yo Donaa Izquierdo. Segons Díaz Herrera, 'el director d'El Mundo acabava de fer un negoci rodó. A canvi d'alguna cosa més d'un milió de pessetes de sou mensual, havia comprat un nou bonus de relacions amb el principal interlocutor del president. L'amistat entre Miguel Barroso i el periodista de Logronyo es va seguir preservant quan el primer va abandonar La Moncloa per a presidir la Casa de América. Ramírez sabia que l'historiador saragossà era un dels 'assessors' amb línia directa amb Zapatero i que el seu poder i influència cotitzaven a la borsa de la informació'.
Passar revista embarassada
Chacón va obtenir el 2008 el millor resultat que mai ha aconseguit el PSC en cap elecció. Segons el periodista Díaz Herrera, quan va ser nomenada ministra espanyola de Defensa, embarassada de vuit mesos, tant Barroso com PJ.Ramírez van tenir la idea que passés revistaa les tropes destinades a l'Afganistant lluint 'bombo'.
Diu Díaz: 'Obsessionada en acaparar l'exclusiva per a El Mundo i aconsellada pel seu marit Miguel Barroso, Carme Chacón va deixar a terra a varis fotògrafs perquè poguessin viatjar a l'Afganistan tres reporters de Yo Dona, entre ells la seva directora Charo Izquierdo (...). Tots els diaris digitals, sense excepció [com El Confidencial Digital], van recollir la notícia, ressaltant com un enviat especial d'EFE i una fotògrafa de l'agència France Presse es quedaven a terra perquè les dues dones de Barroso, juntament amb la fotògrafa Teresa Peyri i una estilista de Yo Dona, fessin la feina periodística a gust del major expert en comunicació del govern de Rodríguez Zapatero.'
Qui és en realitat Carmen Chacón?
Com a mostra el que va explicar Joan Tardà, diputat d’ERC, un dia va rebre una trucada de qui era en aquells moments ministra de defensa,"Joan, et truco de part del José (Rodriguez Zapatero) si voteu la llei de la memòria històrica–ja es va comprovar que la llei ni tant sols va servir per anular els judicis franquistes-, estem disposats a salvar Radio 4".En Tardà persona integra li va contestar, Carme, aprovarem la llei si s'accepten les esmenes que tenim presentades i que reclamen la majoria d'associacions de la memòria històrica de tot l'Estat, donant una lliçó de democràcia a la noia d'Esplugues.