Internacional Última actualització Dissabte, 3 de novembre de 2012 11:00 h

"Si Catalunya fos independent, hi tornaria en dos segons", expectació pel 25-N entre els catalans a l'estranger

Des d'Escòcia, el Quebec, Flandes, Egipte, els Estats Units i l'Argentina, diversos testimonis expliquen a l'ACN els problemes que tenen per votar i com afronten els comicis

Barcelona (ACN).- La Meritxell Remírez, l'Àlex Humet i l'Agustí Nicolau són catalans i fa anys que viuen, respectivament, a Escòcia, Flandes i el Quebec, on s'impregnen dia a dia dels paral·lelismes i les divergències entre les pulsions secessionistes dels seus llocs de residència i les de la seva Catalunya natal. De cara als comicis catalans, tots tres votaran -si les traves burocràtiques els ho permeten- i el 25-N es mantindran atents als resultats. Una expectació que serà compartida pel Marc Almodóvar, des d'Egipte; l'Andreu Pros, des de l'Argentina i l'Oriol Sunyer, des dels Estats Units. Aquest darrer, tot i que ja porta 20 anys als EUA, ho té molt clar: "Si Catalunya fos independent, hi tornaria en dos segons". 

Sense poder votar des del Quebec pel retard en les butlletes

En les darreres eleccions a Catalunya, l'Agustí Nicolau Coll -que viu a Mont-real, al Quebec- no va poder votar perquè les paperetes van arribar-li amb retard. Aquest cop ha fet altre cop tots els tràmits necessaris i ha demanat la documentació a la delegació provincial de Barcelona, però es mostra "un pèl desconfiat" que els papers li arribin a temps. La seva intenció és emetre un vot "clarament independentista" i la seva opció serà ERC, ja que vol evitar que CiU aconsegueixi majoria absoluta.

Nicolau va viure al Quebec del 1990 al 1995 i va tornar-hi el 2003. Va viure doncs el referèndum del 1995, que va sortir contrari a la secessió -igual que el del 1980-. En aquest sentit, constata una diferència bàsica amb Catalunya: "En els darrers 17 anys, al Quebec no hi ha hagut cap sondeig que hagi superat el 50% d'independentistes". Una altra divergència és que "el Quebec no és un dels motors econòmics del Canadà". De fet, malgrat que el partit independentista quebequès (PQ) va guanyar les darreres eleccions, l'agenda secessionista ha estat en un segon terme durant tota la campanya. En aquest sentit, l'Agustí Nicolau considera que "si Catalunya assoleix la independència, serà un mirall per al Quebec, mentre que durant molts anys el Quebec era un mirall per a Catalunya".

Tres dies per enviar un fax per demanar el vot des de Flandes

L'Àlex Humet té doble nacionalitat -belga i espanyola-, viu a Anvers i va votar a les recents eleccions municipals que van portar el partit indepenentista N-VA a l'Ajuntament d'aquesta ciutat de Flandes, però en canvi no ha pogut efectuar a temps la sol·licitud de vot per participar a les eleccions catalanes. El termini acabava el 27 d'octubre i ell va estar els tres darrers dies provant fer la petició a la delegació provincial de Barcelona de l'Oficina del Cens Electoral a través de fax però "tota l'estona estava ocupat". No va ser fins al dia 29 que va aconseguir enviar el document i no sap si li acceptaran.

"Si pogués votar, votaria ERC", afirma Humet, que es manifesta d'esquerres i lamenta que ara "no hi ha esquerra a Europa, els que governen són els que tenen els diners". Viu a Bèlgica des del 1984 i està "molt content" d'haver pogut participar a la multitudinària manifestació del juliol del 2010 a Barcelona. Al seu parer, "Flandes està molt més a prop de l'estat propi que Catalunya, perquè Bèlgica és un país confederal, mentre que Espanya és autonòmic". Això implica que Flandes ja té totes les competències excepte l'exèrcit, les relacions internacionals i el pressupost federal. A tall d'exemple, la llengua oficial és només el neerlandès i el francès té un paper secundari.

Catalunya i Escòcia, "camins paral·lels"

Des d'Edimburg, en canvi, la Meritxell Remírez Ollé afirma que no ha tingut cap problema per fer els tràmits per votar, si bé és cert que s'estima més portar la butlleta en mà fins al consolat en comptes d'enviar-la per correu. Té 26 anys i en fa tres que viu en terres escoceses, on va arribar-hi per fer un màster i després un doctorat. Prefereix no dir a qui votarà i somia que els catalans "puguem negociar per fer un referèndum sense sentir-nos amenaçats", com ja s'ha fet a Escòcia, on la consulta es farà la tardor del 2014. "Catalunya i Escòcia fan camins paral·lels, tot i que són diferents. D'alguna manera s'acompanyen mútuament", considera.

Il·lusió per tornar dels Estats Units i treballar pel país

L'Oriol Sunyer té 44 anys i des dels 24 viu a Filadèlfia, als EUA. És biòleg immunòleg i catedràtic de la Universitat de Pensilvànnia. Explica que fa dues dècades va marxar de Catalunya per la "manca d'oportunitats". "No m'atreveixo a tornar perquè tinc por a perdre tot el que he guanyat aquí, però si Catalunya fos independent tornaria a casa en dos segons perquè em faria molta il·lusió pdoer aportar al meu país, fins i tot si les condicions econòmiques fossin pitjors que les que tinc aquí", assegura.

Sunyer es mostra orgullós d'haver pogut assistir a la manifestació en defensa de l'Estatut del juliol del 2010 a Barcelona i subratlla que vol votar CiU perquè té esperança que la coalició sobiranista porti el país cap a un referèndum que "canviï les coses". Tot i les seves intencions, Sunyer no va aconseguir fer la sol·licitud de vot abans del 27 d'octubre, la data límit, perquè assegura que, malgrat intentar-ho durant tres dies, no es va poder posar en contacte amb el consolat perquè ningú contestava al telèfon.

El Barça, el millor ambaixador a Egipte

Als carrers d'Egipte no es sol parlar del cas català, però la grandíssima afició al futbol acosta els egipcis al coneixement de Catalunya. I és que "el Barça és l'ambaixador més gran que té el país", posa de manifest el periodista Marc Almodóvar, que fa uns tres anys que viu al país dels faraons.

Almodóvar es declara "abstencionista actiu" i quan era a Catalunya acostumava a anar fins al col·legi electoral amb la família però sense acostar-se a l'urna. Aquest cop, però ha realitzat els tràmits per poder votar perquè "és un moment bastant sensible i important", considera. Si la burocràcia li ho permet, s'inclinarà per votar les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) amb l'objectiu d'evitar que CiU aconsegueixi una "amnèsia col·lectiva amb les retallades". Almodóvar va ser a la manifestació de l'Onze de Setembre a Barcelona es mostra partidari de la independència però és "escèptic" sobre que finalment s'acabi aconseguint: "Hi ha molts polítics catalans que dubto que vulguin confrontació amb l'estat espanyol, tinc dubtes que CiU deixi de fer pactisme i realment planti cara".

"El dia que tingui un passaport català estaré content"

Andreu Pros de San Fèlix viu a l'Argentina des dels nou anys i té doble nacionalitat."Tinc un passaport espanyol, el dia que el tingui català, estaré content", explica. Té 65 anys, resideix a Casatelar (Buenos Aires) i està convençut que "ara mateix, l'opció de qualsevol català és l'Artur Mas" per portar el país cap a l'estat propi. Pros és president del casal català de Les Quatre Barres i assegura que a l'entitat s'hi respira "molt d'interès" per a aquests comicis. Aquest catalanoargentí ha participat des de l'Argentina en totes les eleccions que hi ha hagut a l'estat i confirma que aquest cop no serà una excepció. Pros afirma que no ha tingut mai problemes per poder votar, ni en aquesta convocatòria ni en les anteriors.

---

Notícies relacionades