![doble fletxa](/img/icones/fletxa_blava.png)
Francesc de Carreras tracta de covarda Sánchez Camacho
Li retreu que a canvi de cadires com les de la Diputació tant sols parli per criticar a Mas, però no prengui decisions efectives
En una entrevista a Intereconomia, Francesc de Carreres ha criticat durament la covardia d’alguns polítics que diuen defensar una Catalunya dins d’Espanya però a l’hora de la veritat callen o s’excusen amb que a Catalunya no els mitjans no els donen cobertura. Carreres s’ha posat d’exemple i ha afirmat que diu el que li sembla i ningú li ha impedit a Catalunya expressar-se. Malgrat que el conductor del programa l’ha volgut apressar contra La Vanguardia ell ha reconegut que mai el diari dels Godó li ha impedit publicar el que ha volgut, ha tingut tota la llibertat. Per això no comprèn la tebior de Sánchez Camacho.
Francesc de Carreras dona ple suport a C’s i ha aprofitat que Intereconomia està fent una forta aposta per la formació d’Albert Rivera per carregar els neulers contra el PP de Sánchez Camacho. Carreras ha criticat durament el doble joc del PPC que per una banda critica a Mas però a la vegada, pacta amb CiU per governar a ajuntaments i a diputacions amb els nacionalistes.
Acusa al PP de preferir la cadira a la Catalunya espanyola
En l’entrevista s’ha vist sobrerament que la cadena propietat de l’ex diputat del PP Julio Ariza ha optat per potenciar clarament l’opció de C’s molt més agosarada en la seva creuada contra Catalunya, i Francesc de Carreras ho ha aprofitat per carregar contra el PP per el que ell considera, una actitud covarda dels populars.
Eufòria entre C’s per augmentar a costa del PP i PSC
L’eufòria entre els dirigents de C’s és evident, la seva actitud i demagògia està fent forat davant l’ambigüitat calculada dels populars i de la via morta federalista dels socialistes en la seva estratègia de campanya. C’s encara es verge a l’hora de governar, es caracteritza per que porta el Lerrouxisme polític a l’adn, amb capacitat d’actuar sense complexos deixant anar mentides constantment, el que ha convertit a la formació en una l’atracció segura entre els mitjans de comunicació de l’odi, que li donen un protagonisme molt per sobre de la seva representació.