Les notes de l’ARA, Mas i Junqueras frec a frec
6 analistes posen nota al debat; Mas guanya en nota i Junqueras s’emporta els millors comentaris, López Tena i Herrera queden en el tercer lloc, Navarro el pitjor.
Toni Soler, Albert Om, David Miró, Imma Tubella, Josep Ramoneda i Salvador Cardús han posat nota i comentaris a les intervencions dels debat d’ahir a TV3. Mas amb un 7.3 de mitjana, guanya en nota, Junqueras amb un 6.9 queda en segon lloc i López Tena i Herrera amb un 5.6 comparteixen el tercer lloc. Junqueras és qui s’emporta els millors comentaris que el defineixen com a tranquil, explícit, clar, transparent i contundent a estones, amb vocació de govern, didàctic i pedagògic, amb un minut d'or en la refutació del federalisme i guant blanc amb Mas. Va presentar-se com la força tranquil·la que defensa la independència, amb informació contrastada i bones respostes a la demagògia de la resta. Hauria de somriure més sovint en les intervencions.
Artur Mas la millor nota per haver resistit l’embatPresidencial, no el van acorralar mai i va buscar el cos a cos amb el PP eficaçment. Més president que candidat. Amb menys il·lusió que les últimes setmanes. Sobri, convincent i molt efectiu en els cara a cara amb Camacho i Navarro, serè, seriós. Tot i que tenia la pressió més alta de tots, va aguantar bé, tot i que algun comentari assenyala que va anar una mica sobrat, una mica per sobre dels altres candidats. Mas es refia més de generar confiança que de desqualificar l’oponent, i té l’argumentació més consistent.
López Tena la cara i la creu
Vehement amb el dret a decidir, Si fos pels seus dots d'orador al debat, té el lloc al Parlament assegurat, és clar i contundent, bon polemista i argumentador, fa servir, potser perquè cal, terminologia de guerrilla i va demostrar ser un candidat amb habilitat per fer-se notar en el debat, són la cara. La tendència a simplificar el va apartar del nucli del debat, no va aprofitar la seva gran oportunitat, va anar de més a menys, és monotemàtic i això li resta confiança; són la creu
Herrera els dos extrems
Rep afalacs com que va ser el cap de l'oposició en polítiques socials -però no va posar Mas en greus problemes- i que va ser el més incisiu i això li va valer que Mas el tractés com a cap de l'oposició. Impecable a favor del dret a decidir i contundent amb CiU. Però també crítiques de catastrofisme excessiu, d’estar nerviós i tens i es movia molt. Certa amnèsia amb el tripartit i un pèl demagògic, va exhibir la combativitat de l'esquerra de sempre, va oblidar set anys de govern de l'esquerra i la poca reacció amb la crisi i està mal informat, són les crítiques.
Rivera populisme pobre, Sànchez Camacho la mentida per bandera
Aprova amb un 5.4, i malgrat el veuen hàbil, concret i menys crispat que altres cops, amb un discurs brillant que es va erigir en la força de l'espanyolisme regeneracionista, té però arguments pobres i repetitius, un discurs perillosament populista i va escenificar la ficció de no formar part de la classe política. Sánchez Camacho suspèn amb un 4.3 i s’emporta valoracions de ser efectiva en el cos a cos, tremendista en l'argumentació antiseparatista i fluixa en economia, i de portar la mentida per bandera i la por com a argument. Hipocresia total.
Pobre Pere Navarro
Pere Navarro es queda amb un 3.5 pel seu poc convincent i ser lent de reflexos. L’han trobat fora de joc, amb un repte impossible. “parlar d'un canvi federal de la Constitució és com dir que la Terra és plana. És rídicul” ha esta el comentari de Salvador Cardús.