La nostra diferència és la nostra riquesa
“El país que volem, el país que farem”, explicat en la llengua dels signes catalana
13
( 10 vots )
Carregant “El país que volem, el país que farem”, explicat en la llengua dels signes catalana, és el vídeo de les joventuts d’ERC (JERC) en el què reclamen l’aplicació de la Llei de llengua de signes catalana, i expliquen que volen construir la República Catalana on la integració de les persones amb discapacitats dins el món laboral i la societat sigui un fet. La llengua de signes catalana (LSC) és utilitzada per unes 32.000 persones a Catalunya, té més 25.000 usuaris oients d'aquesta llengua entre familiars, professors, intèrprets i estudiants, i aproximadament més de 7.000 persones sordes usuàries. A Catalunya la LSC té reconeixement oficial des del 1994, mentre a l’Estat espanyol no té cap mena de reconeixement oficial.
La Confederació Estatal de Persones Sordes promou l’estandardització i homogeneïtzació de totes les llengües de signes existents a l’estat espanyol, sota el nom Llengua de Signes Espanyola (LSE), malgrat que a Espanya no existeix lingüísticament la LSE, i la seva existència només es pot justificar per causes polítiques. De fet hi ha més de10 llengües de signes a l’estat, i la LSE pretén unificar-les totes prenent com a referència una d'elles, la llengua signada a Madrid, Extremadura i Castella-La Manxa.
A l'octubre de l'any 2005 el Parlament de Catalunya aprova el nou Estatut català, en l'article 50.6 inclou el reconeixement de la LSC on s’explicita que “Els poders públics han de garantir l'ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d'assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d'ésser objecte d'ensenyament, protecció i respecte”, el paper ho aguanta tot però massa sovint la norma no s’aplica.
Imprimir
Enviar
barna
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat