Política Última actualització Diumenge, 25 de novembre de 2012 14:55 h

La Comissió Europea "prendrà nota" dels resultats d'avui i es posicionarà quan "es produeixi un fet polític"

Brussel·les està pendent sobretot del resultat de Mas però evitarà mullar-se mentre "no convoqui el referèndum" o "interpel·li directament la UE"

Europa mira Catalunya, molt pendent d'aquest 25 N i, en especial, del resultat d'Artur Mas. Una majoria molt folgada de CiU afegiria pressió a la Comissió Europea, que fins ara ha intentat no mullar-se i mantenir la neutralitat però que ha acabat cedint a les amenaces de la diplomàcia espanyola que deixa fora de la UE la Catalunya independent. Fonts de l'executiu comunitari, però, han assegurat a l'ACN que aquest dilluns els portaveus de José Manuel Durao Barroso es limitaran a "prendre nota" dels resultats i que no es veuran obligats a fer cap pas més "fins que no es produeixi el fet polític de convocar el referèndum" o "si Mas, aquesta nit o en els propers dies, no interpel·la directament la UE".

La Comissió Europea vol "vots i fets en seu parlamentària" i no en té prou amb manifestacions, la majoria a les enquestes ni les promeses electorals, explica un funcionari comunitari. Aquesta diumenge a la nit, Brussel·les ja tindrà els vots, però encara li faltaran els fets. "Un fet polític és que convoqui el referèndum o el compromís clar de celebrar-lo a curt termini, a sis mesos vista, però fins que no es produeixi aquest pas, aquest trencament amb Espanya", Brussel·les evitarà pronunciar-se sobre l'encaix d'un Estat català a la UE, avancen les fonts consultades.

L'executiu comunitari seguirà també molt atentament les declaracions que el president de la Generalitat faci després de les eleccions, aquesta mateixa nit i en els propers dies, per veure si "interpel·la directament" les institucions de la UE o "fa cap anunci que pugui accelerar les coses". Si no, aquest dilluns els portaveus de Barroso es limitaran a assenyalar que "la Comissió Europea respecta la democràcia i escolta la veu" dels ciutadans. Brussel·les no té cap pressa i endarrerirà tant com pugui un posicionament que per força no agradarà a una de les dues parts i obrirà una caixa dels trons que crearà precedent per a Escòcia o Flandes. La diplomàcia espanyola, a més, podria intensificar el seu lobby al clavegueram del districte europeu de la capital comunitària.

Brussel·les i les cancelleries europees es fixaran sobretot en el resultat de CiU i, almenys d'entrada, no li sumaran els escons d'ERC, ICV i SI (o la CUP), tot i que siguin també partidaris del dret a decidir. La Comissió Europea i alguns governs, com l'alemany, estan pendents de si, tot i aplicar l'austeritat merkeliana tan castigada a les urnes, Mas es converteix en el segon president europeu que no només no és decapitat sinó que surt reforçat en unes eleccions, després del primer ministre holandès, el també liberal Mark Rutte.

Ni sí no no. Barroso i els seus vicepresidents Viviane Reding i Joaquín Almunia han intentat fins ara evitar pronunciar-se i mantenir la neutralitat, però han acabat cedint a la pressió del PP i del PSOE, fent-se un embolic i, sovint, fent el ridícul. L'eurocomissaria Reding, que està en campanya per prendre-li la cadira a Barroso al capdavant de la Comissió, ha hagut de rectificar i disculpar-se per carta amb l'executiu de Mariano Rajoy, després d'haver reconegut que "cap llei diu que Catalunya hagi de sortir de la UE si s'independitza". Fins i tot el mateix eurocomissari espanyol Almunia va reconèixer que "no és honest dir de manera taxativa" que l'Estat català quedaria fora de la UE, "la qüestió no és de blanc o negre".

A curt termini, doncs, la Comissió Europea mantindrà la línia de "no voler interferir" en el que considera un "afer intern" d'un Estat membre que han de resoldre Catalunya i Espanya. Barroso sí admet, però, que una secessió "no serà neutral per als Tractats europeus", és a dir que tindrà conseqüències i caldria negociar per modificar-los, perquè cap llei no diu com s'ha de fer una ampliació interna de la UE. "Haurien de negociar com repartir-se el deute públic, el nombre d'eurodiputats amb què es quedaria la nova Espanya i quants tindria l'Estat català, els seus vots al Consell, la representació al BCE, si tindria eurocomissari i quina seria la seva llengua oficial", posa com a exemple el portaveu de l'executiu comunitari. I tot plegat s'hauria d'introduir en una modificació del Tractat europeu, que haurien d'aprovar els 27. Si no hi ha acord i l'executiu del PP es nega a seguir la via del premier britànic, David Cameron, Brussel·les haurà de donar el seu "dictamen jurídic", però només si Madrid li ho demana oficialment o si la secessió unilateral es produeix.