Barcelona (ACN).- El resultat de les eleccions al Parlament del 2012 dibuixa un escenari radicalment diferent al dels anteriors comicis. Si el 2010 CiU podia afrontar una legislatura basada en la geometria variable, la federació està obligada a buscar una aliança estable per governar, ja sigui dins o fora de l'executiu. ERC, passant a ser segona força i apostant per la via sobiranista, ja ha presentat les seves credencials durant la campanya, mentre que el PSC encara ha de digerir el seu descens. L'altra derivada és que, precisament, els partits del dret a decidir sumen un diputat respecte el 2010, mentre que les formacions d'esquerres també van a l'alça.
Convergència i Unió, tot i ser qui des del Govern ha convocat aquestes eleccions, ha vist com els seus 62 diputats baixen fins als 50. Per tant, queda lluny de la "majoria excepcional" que demanava el candidat a la reelecció, Artur Mas. Davant d'aquest escenari, la federació està obligada a buscar un soci. I qui està més ben posicionada és Esquerra Republicana de Catalunya.
Artur Mas va convocar les eleccions després d'escoltar el clam de la manifestació durant la Diada i apostant per l'estat propi. Per tant, seguint aquest fil, els republicans tindrien molts números de convertir-se en el seu aliat, després de doblar els seus diputats i recuperar la xifra de 21 que van obtenir l'any 2006. Ara bé, hauran de superar els recels dels seus sectors més esquerranosos en les polítiques socials. I CiU també haurà vèncer recels històrics cap a ERC.
El PSC, pendent de la digestió
El candidat del PSC, Pere Navarro, ha tret pit després de saber els resultats assegurant que "la voluntat d'un poble", en referència a l'eslògan de CiU, no ha acompanyat Artur Mas. Amb tot, ha admès que el resultat obtingut pels socialistes és pitjor del que volien. De fet, és la seva pitjor nit electoral. Mai havien baixat fins a la vintena de diputats.
Pendents de la valoració que es faci des del PSC, el que també mostren els resultats electorals és un augment dels partits d'esquerres. Si fins ara PSC, ERC i ICV-EUiA sumaven 51 diputats, ara, incloent-hi la Candidatura d'Unitat Popular, la xifra s'eleva fins als 57. Un front, però, que en confirmar-se una entesa entre CiU i ERC, perdria força. També cal veure si hi ha sintonia amb la CUP, una formació nova que assegura, en boca del seu cap de llista, David Fernández, que hi ha "moltíssima gent farta d'aquest model".
El PPC, descartat
Del que no hi ha dubtes, fent cas del missatge expressat per Artur Mas, és que l'entesa amb el PPC és inviable. Els populars han ajudat a CiU durant aquesta darrera i efímera legislatura, especialment a l'hora de facilitar l'aprovació de pressupostos. Ara bé, el rumb sobiranista assumit per Mas i la resposta del president espanyol, Mariano Rajoy, a la proposta de Pacte Fiscal impedeixen pràcticament reeditar aquesta col·laboració.
El Partit Popular català i, especialment, la seva presidenta, Alícia Sánchez-Camacho, poden treure pit pel fet d'haver obtingut un diputat més que a les darreres eleccions, pujant fins a 19 i obtenint així el millor resultat de la seva història a Catalunya. Amb tot, hauran de seguir competint amb un partit que ha crescut: Ciutadans. La formació liderada per Albert Rivera ha triplicat els seus tres diputats, i ha aconseguit finalment grup propi.
El bloc del dret a decidir, reforçat
Tot i el descens de CiU, els partits que estan a favor del dret a decidir han anat a l'alça. La federació, ERC, ICV-EUiA i SI, els partits que van donar suport a la resolució del Parlament per convocar una consulta durant aquesta legislatura que aviat s'iniciarà, sumaven 86 diputats. Ara, CiU, ERC, EUiA i la CUP, partidària de la independència dels Països Catalans, en sumen 87. De fet, en aquest bloc és on trobem l'altra aspecte diferencial d'aquests comicis. La CUP, amb els seus tres diputats, entra al Parlament i en surt Solidaritat Catalana per la Independència.
#30 Gentil, ves fent amics , entrar a governar ara sense poder governar res , NO GRÀCIES, encara que això ens costi calers (quina obessió que hi teniu amb els calers), ara no és segur que no hi entri, ara particularment jo diria no.
Tenss tota la raó, esperem que ERC no protagonitzi la "Miseria política" de la que sempres ha destacat, ERC molt parlar però a l'hora de mullar-se que es mulint els altres. Nomésses s'ha mullat quan a canvi de donar suport al governs de Madrid (tripartit), li ha omplert les butxaques de calerons.
Però que coi vol dir "superar el recel dels sectors més esquerranosos"; amics del Directe, La majoria de la militància d´ERC i més ara que CiU ja ha mostrat la poteta "indepe", és d´esquerres i molt d´esquerres, doncs molts de nosaltres, bàsicament els que passem dels 40 i dels 50, venim de tradicions molt escorades a l´esquerra i, ara en podria fer un llistat de partits i partidets als que pertanyiem durant els setantes i alguns vuitantes, però és que només llegir aquesta malaurad... Llegir més
#24 És de persona mediocre alegrar-se del fracàs delss altres i més si son amb els que convius. La mediocritat que demostres és el pitjor mal que té Catalunya en aquests moment i si no ets català o catalana o no hi vius, el que hauries de fer és callar.
Como se recupera el desprestigio de España en Cataluña y en el mundo? España se equipara a la mala calidad, poca democracia, insolvencia, mentira, vulgaridad, maltrato (empezando por los toros), incultura, fritangas, desconociminto del inglés, etc. Curioso, pero cierto. Ahora se añade el desprecio a un pueblo, a una nación con 1000 años de historia de la que ya habla el mundo entero. Solo quiere reducirla Madrid. A ver quie gana! Solo cabe mirar a la historia de los pueblos... Alia iact... Llegir més
Dos americans parlen de la repressió del català en aquest tercer vídeo d'en Sharif, el novaiorquès que explica la independència de Catalunya al món.
L'Adina és una nord-americana que va anar amb 16 anys a estudiar a Catalunya, va viure amb una família d'Argentona i va acabar parlant perfectament el català. L'Adina conversa en aquest vídeo amb e... Llegir més
Som molt més a prop de la Independència. Ben enjorn els de la Catalunya de Migjorn ens hi afegirem. Som-hi, Catalans de tots els Països Catalans, que la llibertat s'albira ferma.
Quin magnífic resultat per a les forces independentistes! Cert que jo hauria votat per SI i em sap greu que no hagin entrat al Parlament, però que feliç estic per Esquerra, per les Cup, pel president Mas.
Ens hi atansem! Tenim la Independència a tocar. Som la generació de la llibertat!!!
Els diaris estrangers a diferencia dels espanyols primen la realitat i la veracitat, per davant de la manipulació i la mentida.
Aquestes eleccions han posat per 1ª vegada de manifest la correlació de forces entre els que estem pel dret a decidir, per ser els catalans els que decidim el nostre futur en llibertat i democràcia, i pugem construir un país millor per la nostra gent i els que es neguen aquest dret democràtic i prefereixen continuar sotmesos a l'espoli, i la falta de reconeixemen... Llegir més
El gran fracàs d’en Mas d’ahir ha estat, al capdavall, el seu èxit.
En Mas demanava una majoria excepcional per l’estat propi i així ha estat, amb la diferència que aquesta majoria ha estat per a Catalunya i no per al seu partit, ni per a ell.
Perquè l’aposta d’en Mas pel dret a decidir, per la celebració d’un referèndum i per la construcció d’un estat propi ha estat la gran vencedora de les eleccions d’ahir, però al contrari del què ell pretenia, el poble l’ha a... Llegir més
Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ...
Llegir-ne més
Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà
digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que
el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.