
El col•lectiu Wilson, un remei per combatre el “virus” PP
Amb els informes “Europa, Europa”, i “Independència i pensions: la mentida més innoble", el col.lectiu posa en evidència que el PP i Sánchez Camacho o menteixen o són ignorants
El col·lectiu impulsat per sis catedràtics reconeguts internacionalment - Pol Antràs, Carles Boix, Jordi Galí, Gerard Padró, Xavier Sala i Martíni Jaume Ventura-, amb la idea de “contribuir que els ciutadans de Catalunya puguin decidir el seu futur lliurement, sense por ni amenaces i amb la millor informació possible”, des que es va estrenar ara fa vint dies amb l’informe Europa, Europa -sobre per què Catalunya seguirà formant part del mercat únic europeu sigui quin sigui el resultat d’un hipotètic referèndum-, ha deixat al descobert les mentides sistemàtiques o la ignorància desmesurada, del PP en pes i de la cap visible a Catalunya; Alícia Sànchez Camacho
Ciència i intel·lecte per desmuntar la desinformació, esvair temors i permetre l’exercici lliure del dret a decidirUn dels blancs de l’unionisme és la gent gran, és fàcil atemorir els pensionistes fent-los creure que en una Catalunya independent perillarien les seves pensions. Doncs bé el col·lectiu Wilsion assegura que “de totes les falsedats que s’escolten en l’actual debat sobre la independència, la que diu que “si Catalunya s’independitzés els avis catalans no cobrarien les pensions” és la més innoble. Treure el son a uns avis indefensos simplement per guanyar vots o impedir que es porti a terme una consulta democràtica no és acceptable” i per demostrar-ho han preparat un informe per aclarir la veritat sobre les pensions i explicar per què les pors que alguns intenten generar no són justificades.
Les mentides del PP al descobert
L’informe conclou que un cop analitzades les dades sobre els salaris, l’ocupació i la població pensionista a Catalunya, s’arriba a la conclusió que “les pensions catalanes en cas d'independència no només no desapareixerien sinó que podrien ser fins a un 10% més altes que les actuals, si així ho volguessin els catalans, sense augmentar els percentatges de cotització.” , i que un cop analitzades dades com el saldo català de la Seguretat Social i altres organismes que generen cotitzacions i prestacions es confirma que “ el mal negoci que suposa Espanya” perquè les, des d’un punt de vista d’aquesta despesa social, “durant el període 1995-2010 les pensions i altres prestacions socials haurien pogut ser un 9% més altes amb una Catalunya independent, sense augmentar la pressió fiscal.”.