
El director de l’ARA viu d’esquena als seus opinadors
Carles Capdevila justificava ahir l’entrevista a Carmen Machi d’avui a l'"Ara Tu" perquè el seu diari vol ser un mitjà obert al diàleg, la pega és que aquest diàleg és un monòleg, i ell ja ho hauria de saber
Diu el director de l’ARA que quan llegim l’entrevista a Machi coneixerem les seves raons i “fer-ho és essencial”, i malgrat que diu discrepar del tot del manifest que va signar Machi, assegura que “ara conec els seus motius per defensar-lo, entenc la seva bona voluntat, el gest genuí d'amor a Barcelona.”. Carles Boix, doctor en Ciències Polítiques i catedràtic de Ciència Política i Afers Públics a la Universitat de Princeton, en un article al diari ARA, carregat d’excel·lència intel·lectual, deia que tret de dos aspectes- els que subratlla Capdevila-“, la resta del manifest és desafortunat i, sovint, deplorable” i alertava que “ Ara s'ha posat de moda elogiar els catalans. El manifest no n'és cap excepció. Parla d'"afecte, admiració i reconeixement". Els sona?
El mal d’en Capdevila, fleumisme o bonisme?Capdevila ha sortit a defensar la seva entrevista a Machi abans no es publiqui - previsiblement per l’efecte que pot tenir –, i deixa clar que es va fer abans de la “crucificació” d’Albà per una piulada que es va entendre com una crida al boicot a Machi, en la què també li demanava coherència. Per això hagués estat intel·ligent per part de Capdevila documentar-se i llegir l’opinió dels seus col·laboradors pel que fa al manifest dels intel·lectuals abans de pronunciar-se, pot ser així ahir no hagués desaprofitat una ocasió per mostrar saber fer en comptes de fer el ridícul.
L’Article de Boix hauria de ser de capçalera, per en Capdevila també
Ens deia el professor Boix en el seu article que quedava clar que el manifest signat per 294 intel·lectuals espanyols i llatinoamericans –Machi n’és una- tenia dos aspectes positius: el reconeixement de l'existència a Catalunya d'”un profund sentiment nacional”, i l’acceptació “en un llenguatge recargolat i hermètic” que si proposem un estat propi els signants es comprometen a "trobar una solució apropiada i respectuosa" amb Catalunya. Capdevila s'ha abraçat a aquests dos aspectes positius i a l'excel.lència professional de Machi.
Els oblits de Machi mereixen una entrevista
Segons el manifest signat per l'actriu, el Decret de Nova Planta, la prohibició de parlar en català per telèfon de l'any 1896 o la prohibició completa d'utilitzar el català a la postguerra, són una invenció d'historiadors nacionalistes, així com l'abolició de la Mancomunitat per Primo de Rivera i de la Generalitat pel general Franco, que com diu irònicament Boix, "es feren per salvar Catalunya de si mateixa". També "els estats de setge al segle XIX i el bombardeig periòdic de Barcelona, que el Sr. Peces-Barba defensava sense embuts com un instrument necessari per purgar la rauxa catalana, queden convertits en fets políticament irrellevants.” Diu Boix.
El manifest no és fruit de l’error sinó que té un clar objectiu
“Aquesta contradicció flagrant entre el manifest i la realitat no és fruit d'un error per ignorància sinó d'una perspectiva històrica molt específica” i afegia que “ Els signants del manifest imaginen Espanya com un tot unitari, sense cap pluralisme nacional, simplement dividida per dos grans conflictes, el religiós i el social o de classe. Aquesta negació del conflicte permet als signants de fer dues coses: homologar Espanya amb altres països europeus nacionalment consolidats i així "normalitzar-la"; i atribuir totes les culpes de les agressions a la dreta i al règim franquista (i als seus col·laboradors catalans). Però, naturalment, tot això deixa sense cap credibilitat les seves protestes de simpatia vers Catalunya i les seves promeses de suport al dret 'autodeterminació.”, més clar, l’aigua.
Negar l’espoli fiscal i abonar el victimisme és l’estratègia
Afirmació absurda diu Boix, perquè “la gestió real de la crisi depèn de Madrid” i perquè “ la Generalitat és l'únic govern autonòmic que, tenallat pels límits imposats a Madrid, ha intentat quadrar els pressupostos” i acaba recordant que “ cal demanar als espanyols que despertin d'un cop, és el sistema existent de subsidis i distorsions de tota mena el que explica bona part de la crisi econòmica que pateix Espanya.”
El manifest del bon rotllo desmemoriat
Finalment el professor ens recorda l’admiració que els federalistes diuen tenir per Catalunya “no s'estén a les raons que deuen fer possible que Catalunya sigui admirable. I no es tradueix mai en actes concrets. El manifest crida els catalans a reflexionar però ni condemna les amenaces de militars, ni denuncia els diaris que menteixen, ni proposa sancions als que fan servir tota mena d'insults ètnics ni s'exculpa per les mutilacions de l'Estatut del 2005. Quina pèrdua de temps!”. Mentre, el director de l'ARA pentina el gat.