“La gran Bacanal” de l’Estat en matèria d’infraestructures
Els autors dediquen el llibre a "A tots els que pateixen dia rere dia el mal servei de Rodalies i a les víctimes de la N-II. La gran bacanal no els ha deixat ni les engrunes...".
Barcelona (ACN).- El portaveu adjunt de CiU al Congrés dels Diputats, Pere Macias, i la periodista Gemma Aguilera han publicat el llibre 'La gran bacanal. La política desorbitada de les infraestructures a l'Estat'. Macias ha explicat que el llibre insereix la política d'infraestructures espanyola "en les formes de governabilitat de l'Estat", on el PP i el PSOE planifiquen les obres com una "subhasta" electoral entre els territoris que es disputen els dos partits, i amb "una visió clientelista i centralista". El diputat ha advertit que la política d'infraestructures a Espanya està creant una bombolla que "esclatarà inevitablement", perquè les inversions que s'han fet no són rendibles i molt costoses de mantenir.
Planificar amb criteris electoralistesEn declaracions a l'ACN, Macias i Aguilera ha lamentat que la política d'infraestructures de l'Estat no té un objectiu de rendibilitat econòmica com a la resta d'Europa, sinó que es planifica amb criteris electoralistes i per reforçar un esquema radial d'Espanya que afavoreixi Madrid. "Es vol construir una Espanya simètrica, on la cohesió territorial es posa per davant de la rendibilitat econòmica i social", ha sentenciat Aguilera.
"Hi ha un substrat centralista, però el llibre analitza el desastre que el sistema bipartidista espanyol ha representat per la planificació de les infraestructures, ja que per guanyar l'últim vot en una circumscripció, PP i PSOE han de prometre-ho tot: l'AVE, l'aeroport, el port, autovies i la campanya acaba sent una subhasta entre els dos partits", ha assenyalat el diputat de CiU. Els autors han afegit que la situació s'ha agreujat perquè els successius ministres de Foment han afavorit les inversions als seus territoris d'origen.
"El resultat és la ruïna de la hisenda pública espanyola, ja que aquestes obres tenen un cost i després són molt cares de mantenir", ha advertit Macias. Aguilera ha afegit que "el més greu és que, tot i la crisi, aquesta política de la darrera continua i l'actual govern del PP continua executant inversions improductives com l'AVE a Galícia o un nou aeroport a Múrcia".
Per Macias, l'estat espanyol "continua intentant vendre al món les autovies buides i els TAV desocupats com una imatge de prestigi d'Espanya, sense adonar-se que al món no es valora una fotografia, sinó un compte de resultats i de serveis socials". En aquest sentit, el diputat ha opinat que "la mentalitat del PP i del PSOE és absolutament poc europea".
A Catalunya la gran bacanal no els ha deixat ni les engrunes
A Catalunya, el principal problema de la política infraestructural ha estat, precisament, la manca d'inversió en relació a les necessitats del país, tal com indica la dedicatòria del llibre: "A tots els que pateixen dia rere dia el mal servei de Rodalies i a les víctimes de la N-II. La gran bacanal no els ha deixat ni les engrunes...".
Tanmateix, Macias ha reconegut que a Catalunya s'han fet "grans infraestructures útils", com la T-1 del Prat, "a meitat de preu que la de Barajas", o les inversions al Port de Barcelona. També, però, "hi ha casos discutibles, com l'aeroport d'Alguaire, l'obra fallida del telefèric Olesa-Esparreguera i la L9". Sobre la línia de Metro, el diputat ha esclarit que és una obra "necessària", però que ha tingut uns "costos desaforats, especialment les estacions".
Macias ha explicat que un altre exemple d'això és la "resistència" de l'Estat a potenciar el corredor mediterrani, que només s'explica "perquè no respon al seu model de reforçar la centralitat de Madrid i evitar corredors potents alternatius a l'Espanya central, com el mediterrani, l'atlàntic o el de l'Ebre".
Crèdit i fons europeus, orígens de la 'bacanal'
Aguilera ha assenyalat que l'origen de la 'bacanal' que denuncia el llibre ha estat la "festa del crèdit" que va viure Espanya amb l'entrada a l'euro i l'arribada massiva de fons europeus per finançar infraestructures. "Gairebé el 20% de les obres a l'Estat s'han pagat amb diners provinents d'Europa, però el que la UE volia és que es financessin projectes rendibles, no estacions de tren, autovies i aeroports fantasmes", ha explicat la periodista, que ha lamentat que Brussel·les no controlés d'entrada el que feia Espanya amb aquests recursos.