Consultes independentistes Última actualització Dilluns, 17 de desembre de 2012 18:30 h

El CAREC emet un informe aliè a la voluntat majoritària del catalans

El nou informe d'aquests assessors, ''Catalunya: visió o objectius econòmics de futur'' no fa cap referència al dret a decidir i a l’espoli que patim

El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) ha lliurat un nou informe ''Catalunya: visió o objectius econòmics de futur'' que proposa una visió de l'economia en un escenari postcrisi, obviant la voluntat majoritària de la societat catalana d’obtenir el veritable poder polític per poder sortir de l’actual crisi. El CAREC tampoc inclou mesures per sortir de la crisi ni es posiciona sobre si s'ha de fer en base d'austeritat o via estímuls al creixement. L’Informe és basa en reflexions sobre cinc capítols: capital humà, capital físic, capital tecnològic, capital organitzatiu i capital institucionals i social. Sorprèn la poca capacitat de treball d’aquest consell incapaç de parlar dels veritables problemes de l’economia catalana i que tant sols és preocupa de destacar que més important que les inversions, és la gestió de les infraestructures. Semblaria que l’informe l’han fet des de la mateixa ABERTIS, companyia a qui és deu el President del CAREC, Salvador Alemany.

Catalunya no necessita entelèquies, necessita valentia per obtenir el veritable poder polític

Fins i tot pot resultar indignant que en plena crisi i com aquesta està afectant la societat catalana, una suposada elit en forma de Consell Assessor es dediqui, en lloc de proposar  solucions,  a, suposadament reflexionar i ,sobretot, a reflexionar sobre simples entelèquies allunyades de la voluntat de la majoria de catalans que tenen clar que bona part de la solució als problemes de l’actual crisi està en l’exercici del dret a decidir, però clar per establir un full de ruta en aquest sentit cal valentia que no ha demostrat tenir el CAREC.

El CAREC esclou de la seva anàlisi  el veritable problema: l'espoli  que patim 

Diu l'informe que el procés de creixement i desenvolupament econòmic d'un país es pot veure com un procés d'acumulació o formació de capital: humà, físic, tecnològic, organitzatiu i -per últim però no menys important,  el ''capital institucional i social''. En el bloc sobre el ''capital humà'' es tracta dels actius incorporats a les persones: l'educació, la salut -el sistema sanitari−, i el talent. Però i els diners per fer-ho?

Pel que fa al ''capital físic'', el document contempla quatre tipus d'infraestructures: de transport -i dins d'aquestes, les viàries, les ferroviàries, els ports i els aeroports−; el cicle de l'aigua; l'energia; i les telecomunicacions. Més peatges?

En l'apartat corresponent al ''capital tecnològic'' es destaca el repte de traslladar el nivell d'excel·lència assolit en la recerca bàsica als àmbits de la recerca aplicada i de la innovació tecnològica. En el cas del ''capital organitzatiu'', i sempre des de la perspectiva de l'empresa, el focus se centra en tres aspectes clau de l'activitat econòmica: la internacionalització, el finançament i la dimensió.

Finalment el ''capital institucional i social'' concentra la seva atenció en la necessitat que l'administració pública de Catalunya actuï d'acord amb els criteris d'orientació a resultats -consistents amb els objectius de servei públic que ha d'impulsar l'acció de les administracions-, transparència i rendició de comptes, i es comprometi en la promoció d'un nou disseny institucional dels procediments de gestió del sector públic, de la seva organització i de la relació entre els sectors públic i privat.

En aquest mateix cinquè bloc es subratlla el concepte de capital social en referència al valor econòmic del teixit associatiu que configura l'anomenada societat civil, i es posa en valor el paper destacat i destacable de les entitats del tercer sector en la conformació d'aquest capital social que facilita el funcionament efectiu d'individus i institucions en base a uns valors compartits.

Un document per al debat polític i social, inservible per no parlar dels veritable problemes de l’economia catalana

El CAREC  defensa que el mètode de treball seguit per a l'elaboració d''quest document hauria de facilitar el debat polític i social sobre alguns dels aspectes essencials que configuren un model de país, una visió compartida concretada en objectius desitjables i possibles que mobilitzi la societat per tractar d'assolir-los a mitjà termini, tot pensant que la llarga durada del període recessiu ja no permet que la publicació d'indicis de reactivació a curt termini, els coneguts 'brots verds', sigui un motor prou generador d'expectatives positives.

El document és, doncs, un projecte en curs d'elaboració que fa una proposta del "què", donant tanta importància als objectius proposats com als indicadors i referents que han de permetre avaluar la seva consecució i deixa per a després del necessari debat col·lectiu que ha de fixar els objectius compartits, l'anàlisi i propostes sobre el "com", és a dir, l'aprofundiment sobre polítiques i actuacions necessàries per assolir els objectius marcats.