Conseller Vila: Cal renegociar els contractes dels peatges a l’ombra
El Govern de Portugal ho acaba de fer amb dues concessionàries d’autopistes i s’estalvia de pagar pel cap baix 545 milions d’euros a ACS i Globalvia
No valen excuses, el Govern de Portugal ho acaba de fer amb set concessions fetes a l’any 2009 davant la inviabilitat de poder pagar els alts costos previstos, han pactat ajustar els contractes a les noves realitats econòmiques. Davant la necessitat de retallar els pressupostos en que es troba el Govern de Catalunya per poder complir les exigències de dèficit es fa necessari actuar en aquells convenis o concessions signades en condicions molt favorables a les concessionàries i que avui en dia són inviables de ser pagades, parlem dels anomenats peatges a l’ombra que comporten unes despeses molt per sobre dels costos reals, cal renegociar els contractes de l’eix del Llobregat, eix diagonal i eix transversal, tres de les carreteres més cares del món i mal negociades pel Conseller Nadal i el Conseller Castells.
Conseller Vila, si el Govern de Portugal ho ha fet, el Govern de Catalunya no ho pot fer?Fins ara la resposta governamental era que calia respectar els acords, però ara resulta que respectar els acords es renegociar les condicions que sagnen l’erari públic, ho ha fet el Govern de Portugal, però ho està fent el Govern Rajoy canviant els acords sobre pensions, estatut del treballadors, la mateixa constitució, abolint pagues extres, i el que queda per venir, per tant no val a dir que no és pot canviar els convenis abusius fets amb empreses privades, no pot ser que sempre paguem els ciutadans els errors del polítics, es pot tornar a negociar i cal tornar a negociar els peatges a l’ombra d’entrada, per seguir amb altres convenis signats que sagnen l’economia de la majoria de ciutadans d’aquest país.
Conseller Vila, el Govern d’Espanya estudia fer el mateix en algunes de les seves concessions
En la mateixa notícia publicada pel diari Expansión però obviada en els mitjans catalans es parla que el Govern Espanyol està estudiant fer el mateix en algunes de les autopistes, no val a badar, no sigui que un cop més els beneficiats siguin la resta d’espanyols i els catalans com que paguem per tot continuem patint l’espoli d’Espanya.
És o no un saqueig pagar per l’eix diagonal entre 3 i 4 cops el seu cost?
És un primer exemple, i pel seu cost és un veritable escàndol. L’eix diagonal és una carretera de 64 kilòmetres que uneix Manresa i Vilanova i la Geltrú, l’empresa adjudicatària, ACS -Florentino Perez, una de les grans empreses del IBEX-35 amb més de 14.000 milions d’endeutaments i en situació de fallida- va invertir en la seva construcció 380 milions d’euros, va acabar l’obra al 20111. Per la carretera la Generalitat haurà de pagar fins a l’any 2041 quasi 1.400 milions d’euros, un increment del 368% del seu cost. Si la Generalitat hagués anat a buscar el crèdit a preu de mercat, o via bons patriòtics com a molt s’hagués doblat el seu cost. És a dir, la Generalitat li farà guanyar a l’empresa ACS, un mínim de 600 milions d’euros en 30 anys, més ben dit cada català li regalarà a l’empresa de Florentino 85.-€ pel seu benefici. Són dades facilitades per la pròpia Conselleria.
Com es poden pagar més de 1.100 milions d’euros per un interès d’usura del 11% per sobre un finançament de mercat?
Si la Generalitat hagués anat al mercat bancari, al banc Europeu d’inversions o hagués emes bons patriòtics, s’hagués estalviat 1.100 milions d’euros, no parlem de quatre euros, estem parlant d’una xifra considerable equivalent a algunes de les retallades efectuades en aquests darrers mesos o a més d’un punt el dèficit de la Generalitat de Catalunya.
Peatges a l’ombra (II): Un veritable saqueig del país
La mateixa sindicatura de comptes va advertir a la Generalitat l’any 2008 sobre els perills de l’abús del finançament de la inversió publica mitjançant els peatges a l’ombra, entre altres consideracions és diu que el model és d’una elevada complexitat, és de difícil control, suposa decisions a llarg termini - amb efecte a 25, 30 o més anys, mentre que un govern s’elegeix per quatre anys-, i amb elevats costos pel país. Considera els peatges a l’ombra com un model per intentar esquivar l’endeutament públic, però el canvi de normes contables a Europa evita que és pugui camuflar l’endeutament.