Societat Última actualització Dilluns, 31 de desembre de 2012 11:30 h

Doctor Moisès Broggi, descansi en pau

Mor el cirurgià català als 104 anys, després d'una llarga trajectòria dedicada a la medicina catalana, amb el pacifisme i el catalanisme com a bandera

El 2012 ens acomiada amb la tristor que ens deixa la mort del doctor Moisès Broggi a l'edat de 104 anys. Cirurgià, humanista i patriota català. La seva última aparició pública va ser el març passat, en l'acte de constitució de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Broggi ha estat un cirurgià de llarga trajectòria i un dels impulsors de la bioètica a Catalunya. En l'àmbit polític, Broggi ha estat un defensor de la independència de Catalunya, molt vinculat al catalanisme i en els últims temps ha donat suport als moviments cívics per la independència de Catalunya.

Moisès Broggi i Vallès va néixer el 18 de maig de 1908 a Barcelona. Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el 1931. A l'inici de la Guerra, va exercir com a metge de guàrdia del servei d'Urgències de l'Hospital Clínic al costat dels germans Trias i Pujol, amb els quals va col·laborar en la renovació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb menys de 30 anys, el comitè de guerra ja el va recomanar com a metge jove i amb experiència. Durant la Guerra Civil Espanyola va participar en el bàndol republicà, exercint com a cap de l'equip quirúrgic de les Brigades Internacionals. Va ser al front de Madrid i més tard al d'Aragó. 

En acabar la guerra, va ocupar una plaça a l'Hospital de Vallcarca de Barcelona i posteriorment va exercir de cirurgià a l'Hospital Clínic. Però durant el règim franquista va ser cessat de tots els seus càrrecs oficials. La seva tasca professional va seguir a Terrassa i a diversos centres de Barcelona on va destacar per la seva funció assistencial.

Una vida dedicada a la medicina

Broggi va ser reconegut pels seus estudis en anatomia quirúrgica i per ser un dels impulsors de la bioètica a Catalunya. Va innovar en el camp de la medicina i la cirurgia amb l'estudi del tractament de ferides i fractures i amb l'anestèsia amb respiració controlada, que permet fer llargues operacions. Va treballar al costat de metges de renom com els germans Trias i Pujol i Josep Trueta.

Nomenat president de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges, també va ser membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona des de 1966, i va ser nomenat president el 1980. Va ser membre fundador de l'Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), on Broggi i metges d'arreu del món van signar un manifest on afirmaven que la carrera armamentística era una bogeria. Per aquest manifest del 1982, l'IPPNW va rebre el Premi Nobel de la Pau, l'any 1985. Tenia el títol de president d'honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de l'Institut Borja i de l'Institut Mèdic Farmacèutic.

Broggi va rebre nombrosos guardons al llarg de la seva carrera, com ara la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2008) i la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona. També li van atoorgar el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística del Departament de Cultura en reconeixement a la seva "dilatada i prestigiosa carrera com a cirurgià i el seu compromís ètic i social". El setembre del mateix 2008 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat i, uns mesos abans, la Medalla Centenària, reconeixement de Departament de Benestar Social i Família a les persones de cent anys, que comptava amb la presència de nombroses personalitats del món de la política.

El 27 de febrer del 2010 es va inaugurar un nou hospital a Sant Joan Despí que porta el seu nom i que dóna servei a 300.000 habitants d'onze municipis del Baix Llobregat. 

La vida política i el catalanisme actiu

Durant els últims anys de la seva vida, tot i l'avançada edat, es va implicar activament en política i en la defensa del catalanisme. Broggi ha estat una de les figures rellevants que ha donat suport a les dues grans manifestacions independentistes, la multitudinària del 10 de juliol del 2010 contra la sentència de l'Estatut i la del juliol del 2011, amb la proclama"Per Catalunya, no pareu!". El metge i pacifista va demanar una transició pacífica cap a un estat català perquè les relacions entre Catalunya i Espanya fossin entre iguals. 

El 2009 Broggi es va adherir a la formació política Reagrupament, liderada per Joan Carretero, en considerar que era "l'única via eficaç d'arribar a la independència". A les eleccions municipals del 2011, va tancar la llista electoral de la coalició Unitat per Barcelona. El 2011, amb 103 anys, va acceptar l'oferiment d'ERC per encapçalar la candidatura independentista al Senat a les eleccions generals de novembre del 2011.

El 10 de març del 2012 va participar al Palau Sant Jordi en la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), acte que va aplegar més de 7.00 persones i en el qual Broggi va ser fortament ovacionat. L'ANC ha estat l'embrió del moviment independentista iniciat a Catalunya els últims mesos.

---

Notícies relacionades