Societat Última actualització Dimecres, 5 de setembre de 2007 16:00 h

El Síndic denuncia la falta de regulació de les ludoteques que funcionen com a escoles bressol

El nombre de places públiques és totalment insuficient

El Síndic de Greuges, Rafael, Ribó, denuncia en un informe lliurat al Parlament la falta de regulació i la passivitat del Govern amb les ludoteques que funcionen com a escoles bressol. El defensor de les persones critica que ni el Departament d'Acció Social i Ciutadania ni el d'Educació o el Govern en general assumeixin la responsabilitat sobre aquests centres i continuï existint un 'buit' legal respecte un recurs social necessari 'fins que no hi hagi una oferta de llars d'infants suficient'. Aquesta també és una de les principals demandes de l'informe sobre l'escolarització de zero a tres anys, en què la Sindicatura reclama un nou pla de creació de places públiques, la millora de les possibilitats d'accés i de les condicions laborals dels professionals.

El Síndic ha lliurat aquest dimarts al president del Parlament, Ernest Benach, un informe crític amb l'escolarització d'infants de 0 a 3 anys, ja que el nombre de places públiques és totalment insuficient per atendre la demanda, tot i el pla que el Govern va engegar el 2004 per crear 30.000 places i que finalitza el 2008.

Abans d'acabar aquest termini, la Sindicatura de Greuges ja reclama a la Generalitat la redacció d'un nou pla, amb l'horitzó al 2012, per augmentar de forma substancial l'oferta pública de places a les llars d'infants i que es plantegi objectius superiors als actuals, que són arribar a un 30% de cobertura en municipis de fins a 20.000 habitants, del 25% fins als 50.000 ciutadans i del 20% en ciutats de més de 50.000.

Però a banda del nombre de places, un dèficit que s'arrossega des de la incorporació de la dona al món del treball, el Síndic també denuncia la situació de les ludoteques, unes sales de lleure per a infants que no compten amb cap tipus de regulació i que, en alguns casos, funcionen més com a llars d'infants.

Rafael Ribó ha criticat la passivitat de la Generalitat, que encara no ha determinat ni de qui és aquesta competència, davant el funcionament d'aquests centres. Al seu parer, és la gran 'llacuna' d'aquesta franja d'edat, ja que les ludoteques no passen cap control de qualitat, ni tenen ràtios de professionals determinades.

A més de demanar que es regulin aquests centres i davant la manca generalitzada de places d'escoles bressol, Ribó ha insinuat que potser caldria una reconversió d'aquests esplais cap a escoles bressol, amb tots els requisits d'un centre d'aquestes característiques.

Condicions d'accés

L'informe posa de manifest l'existència de desigualtats socials en l'accés i constata que estan més escolaritzats els infants de famílies amb més capital econòmic, com a conseqüència de la baixa oferta pública i els alts preus d'aquest tipus d'escolarització, que és d'uns 2.170 euros anuals per infant en el cas de l'escola pública i encara més car en la privada.

Alguns dels suggeriments de l'informe per superar aquesta desigualtat són incorporar nous criteris d'admissió i de barem, així com prioritzar l'accés a les famílies monoparentals, una prioritat que ja tenen les famílies nombroses, i establir un criteri de renda que arribi a una proporció més alta de població amb dificultats econòmiques.

Desigualtats territorials

Les desigualtats territorials també estan al punt de mira de l'informe del Síndic. En general, les comarques urbanes situades a la regió metropolitana de Barcelona, el Tarragonès, el Baix i l'Alt Penedès presenten taxes d'escolarització mitjanes i baixes a causa del dèficit d'oferta pública.

En l'àmbit rural es detecta una diferència més gran entre elles. Mentre que algunes comarques, com la Garrotxa, el Ripollès, el Berguedà, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, les Garrigues i la Conca de Barberà presenten una oferta consistent amb índexs d'escolarització propers al 50%, altres com el Montsià, el Priorat, la Terra Alta, la Noguera o l'Alt Empordà estan per sota del 20%.

Condicions dels professionals

Però això no és tot, el Síndic també lamenta les condicions de treball dels professionals d'aquestes escoles, molt pitjors que les dels mestres d'altres etapes educatives. Per això, demana al Govern que reconegui el valor professional d'aquests professors equiparant les condicions salarials i horàries. En el cas de les escoles privades, també demana un conveni col·lectiu per minimitzar les diferències amb els professionals de l'educació pública.