Cultura Última actualització Dissabte, 12 de gener de 2013 13:25 h

El teatre queda buit

El món de la cultura es bolca a lloar Anna Lizaran,que ha mort fa unes hores víctima d'un càncer

El món de la cultura lloa un cop més Anna Lizaran, l'actriu catalana que ha mort aquesta nit als 68 anys. Amb comentaris a Twitter, actrius, actors, directors, periodistes, i també polítics, recorden Lizaran. La veterana intèrpret, amb més de quaranta anys de carrera escènica,va haver de cancel·lar el seu paper protagonista a 'La Bête' l'octubre passat pel seu estat de salut. L'últim paper dalt d'un escenari va ser l'èxit més vist del TNC, on interpretava la matriarca d''Agost'. Lizaran, nascuda a Esparraguera, va estudiar teatre a Barcelona i París, va ser una dels primers membres d'Els comediants i fundadora del Teatre Lliure. Deixa més de trenta obres de teatre, una catorzena de pel·lícules i la seva participació en deu sèries de televisió.

Anna Lizaran (Esparraguera, 31 d'agost de 1944) va demostrar la seva afició pel teatre quan era petita. Va estudiar al Centre d'Estudis Experimentals de Barcelona i després va estar un parell d'anys a París, formant-se al costat del mim Jacques Lecoq. El 1976 va tornar a Barcelona i va ser un dels primers membres de la companyia Els comediants, i després va treballar al Lliure, sent-ne un dels fundadors. 

La seva carrera és llarga, amb moltes obres de teatre i grans èxits, com 'La bella Helena' (1979), 'Tot esperant Godot' (1999), 'Lhort dels cirerers' (2000) o 'Agost' (2010); en el cinema va participar en moltes de les pel·lícules de Ventura Pons, com 'El vicari d'Olot' (1980), 'Actrius' (1997)o 'Forasters' (2009), a 'Tacones lejanos' (1991), de Pedro Almodóvar i en l'última 'Herois' (2010), de Pau Freixas; i a la televisió va treballar a sèries com 'Estació d'enllaç' (1997) o 'Porca misèria' (2006-07). 

Anna Lizaran, una de les actrius més ben considerades del teatre català, que ha deixat papers memorables per als espectadors catalans, també va rebre nombrosos premis. En la llista hi destaquen els vuit premis Butaca per obres com 'Forasters' (2005), 'El ball' (2010) o 'Agost' (2011), el Premi Gaudí a millor actriu per 'Forasters' (2010), el premi Max per 'Tot esperant Godot' (2001), el Premi Nacional de Teatre el 2003, el Premi Nacional del Ministeri de Cultura el 1984 o la Creu de Sant Jordi el 2000.

La capella ardent d'Anna Lizaran s'obrirà aquest diumenge a partir de les tres de la tarda al tanatori de Les Corts. Serà moment per acomiadar l'actriu catalana just abans que se'n faci el funeral dilluns 14 a les 12 del migdia.

La cultura, bolcada en lloar-la

Les xarxes socials es bolquen aquest dissabte en recordar i lloar la figura d'Anna Lizaran, i el món de la cultura ho fa amb especial èmfasi. A Twitter els comentaris es multipliquen per valorar la figura i la trajectòria de l'actriu, que ha mort aquest nit als 68 anys. És el cas, per exemple, del director Albert Espinosa, que afirma en un tuit que dedicaran a Lizaran les dues funcions d'aquest dissabte d''Els nostres tigres beuen llet', un espectacle que es representa a la sala gran del Teatre Nacional, precisament l'últim escenari on va actuar l'actriu. 

El director Juan Antonio Bayona recorda i destaca el paper cinematogràfic de Lizaran a la pel·lícula 'Actrius' mentre que el madrileny Juan Echanove escriu: "Grande entre las grandes. Hasta siempre amiga!'

L'actor català Josep Julien confessa està "xocat i emprenyat" per la mort de la Lizaran i afegeix: "A vegades m'agradaria saber resar". La frustració protagonitza bona part dels comentaris, com el de Josep Maria Mainat, que amb "impotència" maleeix el càncer. Berto Romero i Queco Novell són alguns dels que han escrit comentaris de lloança per Lizaran.

La nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, recorda com n'era de "brutal" veure Lizaran als escenaris i lamenta "una pèrdua molt gran"; mentre el filòsof Bernat Dedéu escriu: "#Anna Lizaran Gran, Espaterrant, Fan, Clan, Sembrant, Flagrant, Encant, Hi seran, Issaran, Aplaudiran, Lliuraran, Lizaran". El periodista Xavier Graset la qualifica de l'"essència" del Teatre Lliure i admet: "Ara sí que ens has deixat estampats a la butaca! Tant que ens has donat! Tant que et devem!". 

A més, en una carta oberta a Facebook, l'actor i director Marc Martínez la qualifica de "mestre, amiga, pallassa, boja, geni, bestia". Martínez afirma també que caldrà "inventar una paraula ara. Un adjectiu, un pronom, un verb que estigui a la teva alçada. Deixa't de carrers i de places!".