Política Última actualització Dilluns, 14 de gener de 2013 17:05 h

La CUP insta el Govern a consultar explícitament sobre la constitució d'un nou estat independent

L'esquerra assembleària reclama que el Parlament promogui la desobediència civil davant dels obstacles que posi l'Estat

 La declaració de sobirania que ha registrat la CUP insta el Govern a fer un referèndum d'autodeterminació "amb una pregunta explícita sobre la constitució d'un nou estat independent". Segons la CUP, hi ha una "necessitat urgent que el poble català pugui determinar lliure i democràticament el seu futur col·lectiu", i això ha de ser el més aviat possible, en cap cas més enllà del 2014. Al seu parer, aquest procés implica també un replantejament de les relacions amb l'exterior, inclosa la conveniència d'esdevenir membre de la UE. L'esquerra assembleària reclama també que el Parlament "promogui si cal la desobediència civil davant dels obstacles institucionals que s'oposin a la sobirania del poble".

La declaració que proposa la CUP té vuit punts que es resumeixen en un de sol: el Parlament constata la "necessitat urgent" que el poble català pugui "determinar lliure i democràticament el seu futur col·lectiu", i per això insta el Govern a fer un referèndum amb una pregunta "explícita sobre la constitució d'un nou estat independent". 

A més, el text de la CUP aposta per impulsar un acord el més ampli possible per part del Govern, les forces polítics i els agents socials, econòmics i culturals. Defensa el diàleg amb la comunitat internacional perquè els catalans puguin autodeterminar-se en un marc de "plena llibertat", però també compromet el Parlament a acompanyar el procés i a promoure "si cal" la desobediència civil davant dels "obstacles institucionals" que s'oposin a la sobirania del poble.

El document també subratlla que aquest exercici del poble català ha de comportar necessàriament un "debat profund" sobre el model polític, institucional, econòmic, social i cultural, el que implica un "replantejament" de les relacions internacionals de Catalunya, inclosa la conveniència d'esdevenir un estat membre de la UE.

Això arriba, segons ells, després d'intents d'encaix dins de l'Estat espanyol i francès, que han esdevingut una "via sense recorregut". "Els catalans, maltractats durant segles per part de l'Estat espanyol, tenen dret a manifestar les seves aspiracions nacionals mitjançant un referèndum", continua el text.

La CUP no s'oblida dels Països Catalans i insta el Govern a obrir un procés de diàleg amb els agents socials, econòmics i culturals d'arreu per sondejar la seva voluntat de sumar-se a un procés de sobirania més ampli, i explorar "possibles vies per a la seva vertebració nacional".

Un altre punt de la declaració remarca la necessitat de construcció d'una societat més democràtica, igualitària i justa, fomentada en l'estat del benestar, les llibertats polítiques, els drets socials i ecològics i la solidaritat internacional. 

En el preàmbul del text, la CUP recorda que la voluntat de Catalunya d'autogovernar-se ha estat una constant tot i que la Constitució nega el poble català com a subjecte polític. Un text, diuen els independentistes, que va ser redactat en un context de "mínimes garanties democràtiques" i que preveu la intervenció militar en cas que algun dels territoris de l'Estat decidís exercir els seus drets nacionals. 

La CUP denuncia el "maltractament econòmic, institucional, territorial o cultural" que pateix el poble català, que fa "inviable" l'encaix a França o Espanya, cosa que es va posar de manifest sobretot a partir de la crisi desencadenada pel debat estatutari i l'auge de les consultes populars per la independència. Les mobilitzacions del 10 de juliol del 2010 i de l'11 de setembre del 2012, diu la CUP, "obliguen els representants polítics a moure fitxa i a facilitar que el poble català pugui exercir els seus drets en llibertat i sense condicions".