Pedro J. Ramírez lliura a la caverna el relat de la corrupció a Catalunya
Obsessionat per aturar el procés cap a l’estat propi posa les bases del relat de la corrupció a Catalunya. La teoria conspirativa de l’11-S deixa pas al “Watergate català”
En l’editorial de El Mundo d’avui divendres Pedro J. Ramírez, es vanta de la seva obra i lliura l’argumentari de la corrupció a Catalunya a la caverna mediàtica. A partir d’ara les tertúlies i el digitals madrilenys ja tenen el relat i només cal esbombar-lo. Mentre a Catalunya les informacions sobre l’orgia d’escoltes i corrupció ens confon, desanima i indigna, i el que és més important, ens distreu de la finalitat d’avançar cap a l’estat propi, a Madrid es freguen les mans. La idea força que llança Pedro J. Ramírez és que a Catalunya, política i corrupció són la mateixa cosa, res ho atura i és urgent que la justícia espanyola intervingui a fons.
“El clan Pujol” és una màfia i CiU el seu instrumentEl director de El Mundo basa la idea de la necessitat d’intervenció a Catalunya en que “el clan Pujol” és una màfia i CiU el seu instrument, i per descomptat, ell tenia raó quan va irrompre en campanya explicant-ho. L’argument però l’arrodoneix amb les suposades escoltes del PSC i la complicitat de la premsa i la justicia.
El PSC va traspassar la línia vermella de l’ètica política i dóna arguments a CiU
Segons Ramírez, el femer de CiU queda demostrat pel fet que el PSC, que és la marca blanca del PSOE, investigués en la mateixa línia que ho va fer la UDEF en l’època de Zapatero, i que no és altra que la connexió entre les empreses que van pagar comissions a CiU del cas Palau i les finances de la família Pujol. El PSC, sota l’empara del PSOE, va practicar el joc brut, va traspassar la ratlla vermella de l’ètica política, la qual cosa CiU farà servir de cortina de fum per tapar-se les misèries, al·legant que és víctima d’una gran conspiració pensada des de Madrid.
Tot està sota sospita a Catalunya i cal la intervenció judicial de l’estat
Per Ramírez, el “Watergate català” es produeix sota el paraigua del fariseisme regnant entre els dirigents polítics, els mitjans de comunicació i, fins i tot, el fiscal en cap de Catalunya.