directe ! a La República. N. 4126. Divendres, 20 de maig de 2022 00:39 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACTUALITAT fletxa

publicitat

Economia doble fletxa

Caixa Ontinyent, exemple del que no vam saber fer a Catalunya

Arrelament al territori i fidelitat al model tradicional, tot el contrari que van fer les caixes catalanes amb el silenci de “La Caixa”

Comentaris 14  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 6 vots )
carregant Carregant

Caixa Ontinyent és en l'actualitat la caixa d'estalvis més important de l'estat espanyol. Després del terratrèmol financer, amb reestructuracions, fusions, tancament d'oficines, milers de treballadors afectats pels expedients de regulació i els estalvis dels clients en joc, l'entitat valenciana sobreviu com a representant del model tradicional de caixes. L'única, al costat de Caixa Pollença, i hores d'ara la més important. El cap de secretaria i obra social, Vicent Ortíz, explica en aquest reportatge de l'ACN que el secret rau en la fidelitat al model tradicional de caixes i en l'arrelament al territori. Ortiz defensa que el model de caixes no ha fracassat, "el que ha fracassat és la seva gestió.
L'única oficina que Caixa Ontinyent té a València, al centre de la ciutat. ciutat
L'única oficina que Caixa Ontinyent té a València, al centre de la ciutat. ciutat
© @acn


Dos persones passen per davant d'una oficina de Caixa Ontinyent a Ontinyent.
Dos persones passen per davant d'una oficina de Caixa Ontinyent a Ontinyent.
© @acn

Comparteix
   


Etiquetes
Resultats de la Caixa Ontinyent
 
Amb tan sols 47 oficines repartides principalment a quatre de les comarques centrals valencianes (Vall d'Albaida, Safor, Costera i Alcoià), Caixa Ontinyent va obtenir l'any passat 800.000 euros de beneficis nets, amb un volum de negoci de 1.850 milions, un 6'9% més que l'any anterior. La morositat de la caixa se situa en un 6,2 %, 1'1 punts més que el 2011. El fons de cobertura és del 95,8%. 
 
L'entitat va comunicar que els resultats es produïen després de destinar la major part dels 15 milions obtinguts com a resultat abans de sanejaments i dotacions a cobrir les provisions requerides per la legislació i generar nous fons en previsió de futures exigències. 
 
L'obra social de Caixa Ontinyent manté 24 centres socials, assistencials, culturals, educatius i esportius en 12 municipis. L'entitat remarca que permet mantenir 191 llocs de treball estable i beneficiar unes 200.000 persones.
 
Segons l'entitat, Caixa Ontinyent també té intenció d'amortitzar 85 de les 140 participacions preferents emeses l'any 2006 per import de 7 milions d'euros. La compra suma un valor nominal de 4,25 milions, restant encara pendents 55 participacions amb un valor de 2,75 milions.

Sana enveja des de Catalunya i fracàs de la política catalana per no evitar el fracàs de les caixes catalanes
 
Comparada per alguns analistes amb una mena d'aldea d'Astèrix i Obelix en una Gàlia envoltada de romans, Caixa Ontinyent fa bandera dels principis tradicionals del que ha estat una caixa d'estalvis: arrelament al territori, servei a les petites inversions dels seus clients i reversió de beneficis en obra social. 
 
Aquesta és, segons que explica Vicent Ortíz, la "poció màgica" que els ha permès sobreviure al 'tsunami' financer. La invisibilitat i el caràcter de caixa petita i prudent és el que ha acabat afavorint l'entitat i explica també el seu sanejament. "No és cap secret, és la filosofia del que és una caixa", defensa.
 
El que no van fer les caixes catalanes amb el vist i plau de La Caixa
 
El cap de la secretaria de Caixa Ontinyent exposa que l'entitat no té ni el creixement ni el benefici com a principals objectius. "Possiblement això ens ha permès mesurar millor el risc, no dependre de mercats majoristes, no concentrar massa en promoció immobiliària, tenir una taxa de morositat relativament menuda en proporció amb el sector i un índex de solvència elevat", assenyala. "La prudència i l'arrelament són els dos factors que ens han permès arribar fins ací", sosté. 
 
Els avantatges de saber ser petit 
 
Durant el procés de reestructuració financera, la seva limitada grandària ha fet que Caixa Ontinyent sigui "poc atractiva per liderar cap projecte de fusió ni finançar cap gran inversió". A més, "la nostra grandària sumada a altres no aportava massa i segurament aquesta grandària és la que ens ha protegit", reconeix el portaveu. 
 
Tot i així, els anys de creixement i concentracions, Caixa Ontinyent va rebre alguna oferta d'integració que va fer dubtar el consell d'administració. "Hem tingut discussions i hem pensat que ens podíem haver equivocat", reconeix, "però ningú no garantia que aquesta zona, el nostre àmbit, tingués el mateix servei i la reversió de tots els beneficis ací", afirma Ortiz. 
 
A més, el portaveu de l'entitat explica que l'austeritat ha marcat les decisions de Caixa Ontinyent en els darrers anys. En aquest sentit, exposa que l'entitat es va fer enrere en la construcció d'un nou edifici central l'any 2002 i que també va frenar una rehabilitació de l'actual, construït als anys 70 del segle passat. 
 
El fracàs de la gestió del model de caixes, entre elles les catalanes
 
Vicent Ortiz considera que la concentració de caixes iniciada fa 30 anys ha estat un dels factors que han contribuït a la desaparició d'entitats. "Les caixes ixen del seu territori natural i comencen a competir entre elles, volen fer-se grans i ser bancs, i es perd la seva principal característica que és l'arrelament, ja no estem al costat de la nostra gent, el centre de decisió està molt lluny de la base real de la societat". 
 
Aquest factor, afegit a la politització en les decisions estratègiques i una política d'inversions inadequada, molt concentrada i dirigida al sector financer i altres com l'immobiliari, ha fet fracassar la gestió del model, segons Ortiz. "El que ha fracassat és la gestió del model de caixes, no el model", defensa. 
 
El responsable de la secretaria explica que durant els anys previs a la crisi les caixes estaven obligades a guardar beneficis en un fons de cobertura genèrica. La major part d'entitats varen haver d'utilitzar els fons per cobrir inversions immobiliàries deteriorades. El poc risc en aquest sentit i l'elevat percentatge de beneficis destinats al fons han permès que Caixa Ontinyent pugui gaudir ara de bona salut i cobrir amb aquests diners els índexs de morositat. 
 




Notícies relacionades

COMENTARIS fletxa taronja

item
#14
Raül Pérez Poza fletxa Sant Llorenç de la Muga
18 de febrer de 2013, 20.59 h

Crec que el model de caixes que teniem a casa nostra va desaparèixer víctima dels seus gestors i per les pressions dels bancs, certament quan les caixes, com podem llegir a l'article, van expandir-se als territoris que els eren aliens, van competir directament amb els bancs i per la seva especificitat com a entitats de crèdit, les caixes podien comprar bancs i en canvi els bancs no podien comprar caixes i aleshores els responsables del Santander, o del BBVA o la mateixa Caixa van pressionar ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#13
garriguenc fletxa La Granadella.
18 de febrer de 2013, 18.47 h

#12 Si tens raó,jo la ting a 43 Km. peró una vegada fets els primers trámits a l´oficina de Lleida o Guissona, ja ho fas tot on-line,creume que val la pena.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#12
Toni fletxa Ripoll
18 de febrer de 2013, 16.47 h

#9 #7 La llàstima és que duenn caure molt lluny. Algú sap si tenen oficines a Vic, perque a Ripoll segur que no?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#11
18 de febrer de 2013, 10.46 h

El benjamin de Jordi Pujol, Olegario ha regularizado gracias a la amnistia fiscal del Gobierno , 3 millones de Euros que tenia en un paraiso fiscal.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 14
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#10
Roger fletxa Barcelona
18 de febrer de 2013, 09.19 h

Doncs a Caixa d'Enginyers (Cooperativa) tres quarts del mateix. Per cert no és necessari ser enginyer per formar-ne part...


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#9
Roger fletxa Barcelona
18 de febrer de 2013, 09.19 h

Doncs a Caixa d'Enginyers (Cooperativa) tres quarts del mateix. Per cert no és necessari ser enginyer per formar-ne part...


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#8
kita fletxa bages
18 de febrer de 2013, 07.34 h

Cert, jo estic a Caixa guissona i molt content. Molt senzilla i no cobra comissions per a res, ni que et tornin un xec. L'atenció és immillorable. Pujo des de Manresa de tant en tant i aprofito per dinar a la zona i donar un volt.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#7
garriguenc fletxa La Granadella.
18 de febrer de 2013, 07.19 h

Srs. Está molt bé el comentari periodistic.Aquí a la Catalunya central tenim Caixa Guissona.El problema de tot plegat es que a la capital es desconeix a pesar de tenir oficina i sen-se la propaganda de d´altres entitats els hi pasa la má per la cara a totes en seguretat,fidelitat,serveis,eficacia i riquesa reinvertida en el territori.No la conexeu? donç tant sols cal clicar a Google i mirar qui son i com han arribat fins avui a ser qui som, jo a pesar de ser un petit client hi estic molt... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#6
Jordi fletxa CATALUNYA
18 de febrer de 2013, 00.35 h

#5 Tu si que somies,truites,mort de gana.


Valora aquest comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

item
#5
17 de febrer de 2013, 22.02 h

#4

Sigue soñando, paleto.



Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 15
Respondre comentari replica Comentari inadequat   abus

5 10 20 tots


publicitat



COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat


















EDITORIAL fletxa

Del Directe a La República

Després de més d'onze anys d'incansable feina al directe!cat, en aquell llunyà abril de 2007, amb quasi 100.000 entrades registrades i milions de pàgines vistes, ha arribat l'hora de fer un pas ferm i endavant que converteixi ... Llegir-ne més

BLOGS enquestes

Joan Lladonet Joan Lladonet
Sanitat segons possibilitats econòmiques i repressió antidemocràtica
Ramon Boixet Ramon Boixet
Verissimo
Vicent Luna Vicent Luna
Vint anys del COM

#xocdetrens fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.