Navarro ha sacsejat el PSC per no canviar res
S’ha tret de sobre Chacón i ha apartat el sector catalanista, ha fet veure que es plantava davant Madrid, però ho té tot lligat amb Rubalcaba
Cal reconèixer l’encert de Pere Navarro en la seva estratègia d’aparèixer com el líder que ha fet el que ningú fins al moment havia gosat fer, enfrontar-se ni que sigui mediàticament al PSOE. Navarro ho ha aconseguit de forma brillant, ha enganyat fins i tot als seus, primer s’avança al que pensa la majoria de defensors de la monarquia i en un dels moments més transcendents de la política espanyola, minuts abans de la intervenció de Rubalcaba al debat de l’estat de la nació, demana l’abdicació del Rei en favor del seu fill per tal assegurar la continuïtat dels borbons com element integrador de la seva Espanya federal i després amortitza Chacón al forçar una votació incomoda per l’ex ministra de Defensa, prèviament pactada amb Rubalcaba, tots dos han aconseguit foragitar una rival política incòmode.
Navarro i Rubalcaba tot pactat per no canviar resSi alguna cosa té Rubalcaba és la seva capacitat de supervivència, de moure’s com peix a l’aigua en el món subterrani de la política. La decisió de Navarro de trencar la disciplina de vot del PSC respecte al PSOE, que semblava que era el major desafiament del socialisme català a l’espanyol, s’està convertint en una sacsejada principalment mediàtica que va camí d’acabar en que tot segueixi igual.
Chacón i el seu entorn víctima de l’acord entre Navarro i Rubalcaba
La jugada de Pere Navarro ha significat una derrota política de Carme Chacón i el seu entorn, el primer secretari dels socialistes catalans en surt plenament reforçat, ha fet el que no es va atrevir a fer el sector catalanista del partit, ni Obiols, ni Raventós, ni Nadal, ni Maragall ni cap membre, i per contra ell sí. La jugada li ha sortit rodona a Pere Navarro, el sector catalanista apartat i Carme Chacón i els seus derrotats amb totes la de la llei.
La Vanguardia avala l’acord de Rubalcaba i Navarro com una eina per aturar el Mas més sobiranista
Tant sols llegint la felicitat amb que José Antich avala l’acord entre Rubalcaba i Navarro s’arriba a la conclusió que tot ha estat una sacsejada per tal de no canviar cap dels equilibris existents, pels lobbys de poder és necessari tenir un PSC fort i dins d’Espanya com element per aturar el que ells consideren la deriva sobiranista de Mas. Navarro més fort que mai dins del PSC s’uneix a Duran en la seva creuada per intentar sabotejar el camí cap a l’estat propi.
El sector catalanista del PSC no hi té futur
Amb la jugada de Navarro s’acaben algunes de les esperances dels sectors catalanistes del socialisme català, els fets donen la raó a l’Ernest Maragall que va marxar del PSC veient que dins no hi tenien espai. Nadal, Geli, Tura i la resta del sector catalanista no poden restar quiets i callats davant la jugada de Navarro, faran alguna cosa? O com sempre restaran callats?