
Wert i Ruiz Gallardón són "sords”
Homs:"Hem d'explicar a Wert i a Gallardón que la llengua i la llibertat d'expressió són valors fonamentals de Catalunya"
El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha lamentat que valors fonamentals com l'ús de la llengua pròpia i la llibertat d'expressió s'hagin de reivindicar en el segle XXI. Durant el lliurament aquest dimecres dels premis Ramon Fuster, que reconeixen la trajectòria dels docents en defensa de l'escola en català, el portaveu de l'executiu ha lamentat l'actitud del govern espanyol en temes tan transcendents com aquests. "El que podem fer és explicar-los que la llengua i la llibertat d'expressió són valors fonamentals del nostre poble", ha afirmat Homs citant específicament els ministres de Cultura, José Ignacio Wert, i de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón.
Tenim pressa, Wert i Gallardón són sords"És fort que després de tants anys algú hagi de reivindicar valors com aquests", ha lamentat el conseller, que minuts abans havia posat com a referència de la lluita contra les imposicions de la dictadura franquista als dos premiats de la nit. Homs fins i tot ha utilitzat una frase del dictador per desmarcar Catalunya de l'actitud del govern de l'Estat. "La frase 'haga usted com yo y no se meta en política', no forma part del nostre ideari polític ni del nostre tarannà", ha assegurat.
Les crítiques a Wert estan vinculades al desig del ministre "d'espanyolitzar" els estudiants catalans, mentre que les que ha fet a Gallardón tenen com a referent el cessament del fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, per haver manifestat el seu suport a una consulta sobre el futur de Catalunya en el marc de la legalitat.
Durant el seu discurs, el portaveu de la Generalitat ha preguntat al centenar de persones que han assistit al lliurament dels premis -la majoria del món de la docència- si s'havien imaginat que el 2013 es tindrien "les mateixes o pitjors discussions sobre la llengua". Al voltant dels dos premiats, Helena Ferrer i Francesc Garriga, Homs ha explicat que el seu reconeixement es deu a que "són testimonis excepcionals d'un temps excepcional i tots dos lligats a la defensa de la llengua catalana a l'escola".
Premis Ramon Fuster
Homs ha presidit el lliurament de la 22a edició dels Premis Ramon Fuster, que premien la trajectòria professional "exemplar" en el camp de la renovació pedagògica i en la lluita per la millora de l'escola catalana. Els premiats d'enguany han estat els mestres Helena Ferrer i Francesc Garriga.
Helena Ferrer va néixer a Llança el 1937. És catedràtica de matemàtiques d'ensenyament secundari i ha desenvolupat la major part de la seva professió en l'ensenyament públic. Durant el franquisme va impulsar l'ensenyament del català, buscant la manera de superar les prohibicions. L'any 1980 va ser escollida diputada en la primera legislatura de la democràcia a Catalunya per CiU, des d'on va treballar intensament en l'elaboració de la llei de normalització lingüística. A més, va ser degana del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya del 1977 al 1983.
De la seva banda, Francesc Garriga va néixer a Sabadell l'any 1932. Ha estat, entre d'altres, professor a l'Escola Sant Gregori, des d'on ha contribuït durant més de trenta anys a la consolidació del projecte educatiu. Editor de la revista d'art FMR, col·laborador del programa cultural Avisa'ns quan arribi el 2000 del Canal 33, i poeta. Ha publicat els llibres Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni... (1960), Paraules (1962) i Paraules cap al tard (1973), en edició d'autor.
Llista de guanyadors anteriors
Els anteriors guanyadors del premi han estat Maria Aurèlia i Capmany i Joan Triadú (1981), Ramon Aramon i Serra (1982), Carme Serrallonga i Calafell (1983), Josep Maria Casacuberta i Roger (1984), Enric Lluch i Martin (1985), Joan Ruiz i Calonja (1986), Josep Vallverdú i Aixala (1987), Oriol Martorell i Codina (1988), Josep Ruaix i Vinyet (1989), Joaquim Montoriol i Pou (1990), Albert Balcells i Gonzalez (1993), Martí Boada i Juncà i Maria Teresa Codina i Mir (1995), Ramon Juncosa i Ferret (1997), Marta Mata (2001), Manuel Satué (2003), Joaquim M. Puyal (2005), Jordi Sarsanedas (2006), Institut-Escola (2007), Octavi Fullat (2009), i Mercè Izquierdo i Salvador Carrasco (2012).
Notícies relacionades
- Wert fa més gran la vergonya dels papers de Salamanca 22.02.2013.
- Si ens creiem el camí cap a l’estat propi, la llei Wert ja no s’aplicarà a Catalunya 07.02.2013.
- Wert ja no s'amaga: la nova llei d'Educació especifica l'objectiu d'acabar amb els trets diferencials de Catalunya 07.02.2013.
- Espanyolitzen un poble de l'Alt Penedès!!! 07.01.2013.