Internacional Última actualització Diumenge, 10 de març de 2013 11:45 h

Les Malvines/ les Falkland voten en referèndum d’autodeterminació

L'Argentina considera que la consulta "no té base legal" però Londres confia que servirà per "deixar clara" l'opinió dels ciutadans de les illes

Les Malvines voten aquest diumenge i dilluns en referèndum si volen seguir formant part dels territoris d'ultramar del Regne Unit. Segons tots els pronòstics, els prop de 3.000 habitants d'aquestes illes, conegudes en anglès com les Falkland, votaran majoritàriament a favor de mantenir la unió amb els anglesos. De fet, l'Argentina, que reclama la sobirania de les Malvines, ja ha restat importància al referèndum, assegurant que no té cap "base legal" i que el resultat no serà reconegut per l'ONU. Des de Londres, però, un portaveu del ministeri d'Exteriors ha criticat que Buenos Aires vagi "en contra dels principis de la democràcia i el dret a l'autodeterminació". 

Les illes Malvines celebren aquest 10 i 11 de març un referèndum sense precedents en aquest territori. Els illencs hauran de respondre 'sí' o 'no' a la pregunta: 'Desitgeu que les Falkland mantinguin el seu estatus polític actual com a territori d'ultramar del Regne Unit?'. Els habitants de les Malvines podran respondre a la pregunta als col·legis electorals de la capital, Stanley, a Goose Green -on va haver una famosa batalla durant la guerra-, i a través d'una sèrie de urnes mòbils que recorreran el territori, composat per més de 700 petites illes, la majoria deshabitades.

Totes les travesses apunten que els illencs votaran majoritàriament a favor de mantenir-se al Regne Unit. Però en cas d'un vot negatiu, Londres hauria d'impulsar l'inici d'un segon procés de negociacions per a un eventual nou referèndum on es decidís la total independència de les Malvines o la seva adhesió a l'Argentina, que en reclama la sobirania.

La sobirania de les Malvines -'Falklands' en anglès-, ha estat sempre un tema de tensions entre el Regne Unit i l'Argentina, que els va portar a una guerra l'any 1982 després que els argentins intentessin ocupar l'illa. El 2012, coincidint amb el 30è aniversari del conflicte, les tensions entre Londres i Buenos Aires es van intensificar, i la situació continua difícil aquest 2013, quan per primera vegada se celebrarà un referèndum sobre l'estatus polític de l'arxipèlag.

Cristina Fernández acusa Londres de "colonialisme"

L'Argentina reclama la sobirania de les illes, i acusa el Regne Unit d'haver "repoblat" el territori amb britànics. La presidenta argentina, Cristina Fernández, va escriure en una carta publicada en forma d'anunci al 'The Guardian' que el Regne Unit exerceix un "colonialisme del segle XIX" a les Malvines, que considera que van ser "preses per la força" el 3 de gener del 1833.

"Els argentins de les illes van ser expulsats per la Royal Navy i el Regne Unit va iniciar un procés d'implantació de població similar al que es va aplicar a altres territoris sota control colonial", va assegurar Cristina Fernández de Kirchner a la seva carta, que va causar polèmica a Londres. De fet, el tabloide de Rupert Murdoch 'The Sun' va respondre a la carta de Fernández de Kirchner amb una altra missiva publicada a l'Argentina on deia "Mans fora" de les Falkland.

Argentina resta importància a la consulta

De fet, els argentins resten importància al referèndum de les Malvines perquè asseguren que la majoria dels que hi viuen són britànics. "Els illencs de les Falkland no existeixen. El que hi ha són ciutadans britànics que viuen a les illes Malvines", ha assegurat el ministre d'Exteriors argentí, Héctor Timmerman. L'ambaixadora argentina a Londres, Alícia Castro, ha indicat en una trobada recent amb la premsa a la capital britànica que el referèndum "no té base legal". "No ha estat aprovat, ni serà reconegut per les Nacions Unides o la comunitat internacional", ha defensat. "Aquest referèndum és poc més que un exercici de relacions públiques", ha afegit.

Des del ministeri d'Exteriors britànic, però, lamenten que Buenos Aires critiqui la consulta "abans que s'hagi fet". Un portaveu ha assegurat que el posicionament del govern de Fernández de Kirchner "s'oposa als principis universals de la democràcia i el dret a l'autodeterminació". "Esperem que el resultat d'aquest referèndum demostrarà sense cap mena de dubte la visió de la gent de les Falkland sobre si desitgen o no continuar sense un territori britànic d'ultramar", ha explicat el portaveu de la 'Foreign Office'.

El petroli

Però darrere les tensions per les Falkland o Malvines no només hi ha una qüestió de sobirania o sentiment patriòtic. De fet, els intercanvis d'acusacions entre Londres i Brussel·les han pujat de to per les reserves de petroli i gas significatives de l'arxipèlag. Tot i que les explotacions no començaran fins l'any 2017, aquesta possibilitat està generant polèmica a la zona de l'Atlàntic Sud. L'Argentina reclama la sobirania de les illes, i per tant, dels seus recursos naturals. Però el control és dels britànics, que ja han concedit llicències d'explotacions a diverses companyies com Rockhopper Exploration.

A més, Buenos Aires acusa des de fa més d'un any al Regne Unit d'haver augmentat la presència militar a la zona de les Malvines, una situació que considera una provocació. De fet, el primer ministre britànic, David Cameron, ha insinuat en diverses ocasions que està disposat a fer el que calgui per defensar la sobirania de les illes, sempre que els seus habitants escullin seguir sent britànics. L'any passat, el Regne Unit va enviar el príncep Guillem a les Malvines, en un exercici de maniobres militars que els argentins van considerar completament inoportú.

L'Argentina demana insistentment al Regne Unit l'inici de negociacions per l'adhesió de l'arxipèlag a Buenos Aires, però el govern de David Cameron sempre ha defensat que són els qui viuen a les illes "els qui han de decidir" què volen ser -en una argumentació similar a la que s'utilitza pel cas de Gibraltar. El referèndum d'aquest diumenge i dilluns és el primer pas de Londres per consolidar el seu posicionament, i podria marcar un nou punt d'inflexió en el conflicte de les Malvines.