El jurista mà dreta de Fainé també jutjarà els casos de clàusules hipotecaries abusives
Ho ha denunciat la portaveu de la PAH, Ada Colau en el programa l’Oracle, Sebastià Sastre va ser nomenat recentment magistrat de la sala civil del Tribunal Suprem
Sebastià Sastre Papiol, durant anys màxim responsable de l'Assessoria Jurídica de la Caixa, és des del desembre passat l’encarregat de resoldre nombrosos casos d'estafa per la venda de preferents, i ara li tocarà jutjar els casos de clàusules hipotecaries abusives que arribaran al Suprem degut a la recent sentencia dels tribunals europeus. Segons vam explicar des del directe!cat, Sostres va ser designat magistrat de la Sala Civil del Tribunal Suprem pel Ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del vocal de CiU en l’òrgan de govern del CGPJ, Ramon Camps, i va comptar amb el vist i plau del sector afí al ministre de Justícia Alberto-Ruíz Gallardón. Un cas d’incest corporatiu del que parlava Agustí Bordas a Singulars?
Comparteix
TweetEtiquetes
L’interès del sector financer és màxim perquè el Tribunal Suprem no dicti doctrina contra la banca.
Sostres també haurà de resoldre altres casos relacionats amb les caixes d'estalvi com són els anomenats swaps hipotecaris, contractes que van vendre les entitats als hipotecats per cobrir-se contra possibles pujades dels tipus d'interès, però que els fan perdre diners si aquests baixen, així com també és molt probable que arribin a l’Alt tribunal les clàusules que impedeixen que la lletra de la hipoteca baixi d'un determinat nivell encara que caigui l'euríbor.
Un llop guardant les ovelles, però segons La Caixa, l’elecció de Sastre "obeeix únicament als seus mèrits professionals i acadèmics”
És conegut que Fainé té unes relacions excel·lents –els camins del Senyor són inescrutables-, amb el ministre de Justícia, Alberto Ruíz-Gallardón i també que Fainé és el president de la confederació de les caixes d’estalvi CECA, i que la sala del Tribunal Suprem, a la qual s'ha incorporat Sastre, ha de resoldre nombrosos casos en què estan implicades, NovaGalicia, Bankia, La Caixa i el Banc de València, entre altres entitats financeres.