Economia Última actualització Dijous, 28 de març de 2013 11:15 h

Bons de l’Estat, una enganyifa de risc per als estalviadors

El CCN alerta que l’Estat ha enllestit una nova enganyifa, la venda de deute públic, que acabarà esclatant com ha passat amb el productes de nul•la solvència

El Cercle Català de Negocis ha elaborat un informe econòmic on alerta de la creació d’una bombolla financera que podria acabar amb els diners dels petits estalviadors i conclou que el govern espanyol posa en perill els diners dels estalviadors afavorint la inversió en deute públic.  El CCN adverteix que la rendibilitat que ofereixen els bons de l’Estat (un 5%) és un esquer que pot acabar passant factura a tots aquells que optin per aquesta inversió. De fet, el Banc d’Espanya vol encaminar els inversors a comprar deute públic espanyol -malgrat el risc que comporta- i per aquest motiu ha aconsellat als bancs una remuneració màxima dels dipòsits bancaris de l‘1,75%.
 

 Avis als incauts que sucumbeixen als cants de sirena
 
Això fa que un estalviador poc informat que cerqui una major rendibilitat dels seus diners es decideixi per invertir-los en deute públic -que ofereix aquest 5%- sense tenir en compte els riscos als que sotmet el seu patrimoni. El Grup d’Estudis del Cercle considera que “hi ha una alta probabilitat de fallida del sistema econòmic espanyol”. Si això es produís ens trobaríem a l’Estat en una situació amb força similituds amb la que viuen els xipriotes, amb l’obligació de perdre una part dels seus estalvis per permetre el manteniment del sistema financer.
 
Les dades que disparen les alarmes
 
El CCN aporta algunes dades que encenen les llums d’alarma: aquest 2013 el govern espanyol ha de col·locar 240.000 milions d’euros en deute públic, una quantitat semblant al venciment dels dipòsits a termini en el sistema financer espanyol aquest 2013: 280.000 milions d’euros. Cal tenir en compte que el fons de reserva de la Seguretat Social ha estat buidat de 68.000 milions d’euros, que s’han invertit en deute públic. És a dir, l’Estat no té ni coixins ni marges econòmics en cas que no aconsegueixi tot el finançament internacional que necessita.
 
El Govern espanyol en connivència amb els bancs en el frau de les preferents
 
D’altra banda, el CCN afirma que l’administració espanyola va actuar amb connivència amb els bancs en el frau de les preferents. L’afirmació la basen en el fet que cap dels organismes reguladors, ni el Banc d’Espanya, ni la Comissió Nacional del Mercat de Valors, van fer aplicar en la venda d’aquest producte l’estricte legislació europea MIFID que protegeix els inversors. El govern espanyol, manté el CCN, era ben conscient del que feia i la prova és que el 2009 les emissions de preferents es disparen a una xifra rècord que supera els 12.500 milions d’euros, mentre que els tres anys anteriors no havien arribat ni als 1.000 milions d’euros.
 
El precedent de les preferents
 
Cal tenir en compte que els inversors en preferents han perdut en total 3.000 milions d’euros, atès que han sofert una quita que està entre el 38 i el 61% del capital invertit. I els 100.000 consumidors que van comprar deute subordinat han patit pèrdues per valor de 1.700 milions. Encara més, els que van seguir els consells del sistema financer d’invertir a Bankia ho han perdut pràcticament tot.