Camí cap a l’estat propi, Catalunya nou estat d’Europa

Constitució del Consell per a la Transició Nacional, farà entre 15 i 20 informes i preveu tenir el de la consulta abans de l'estiu

17  

( 7 vots )

 Carregant

El Consell Assessor per a la Transició Nacional ha quedat constituït aquest dijous amb la intenció de preparar entre 15 i 20 informes durant el 2013 i preveu tenir llest el de la consulta abans de l'estiu. L'objectiu és elaborar material i donar arguments suficients per al debat entre els favorables i els detractors de l'estat propi. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha remarcat que la feina del consell servirà per a tothom, perquè hi haurà material per contrastar idees, més enllà de les posicions expressades en campanya electoral. El camí per l'exercici del dret a decidir ja no té aturador.

Representants del Govern junt amb els membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional

© @acn

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

Consell per a la Transició Nacional, CTN, Homs

El president del Consell, Carles Viver Pi-Sunyer ha fet una proposta de pla de treball a l'espera de tancar-lo amb la resta de membres de l'ens. En principi, preveu elaborar entre 15 i 20 informes durant aquest 2013 dividits en quatre eixos. El primer són estructures d'estat, on s'encabiran informes sobre l'agència tributària, el banc central, les agències i ens reguladors, el poder judicial, l'administració electoral i el servei exterior, per exemple.

En el segon apartat se situen els processos. Aquí destaca el de la consulta, l'informe sobre la qual hauria d'estar llest abans de l'estiu, però també n'hi haurà un sobre la successió d'ordenaments i normes (codi penal, mercantil); sobre com s'accedeix a la relació amb la UE; la relació amb organitzacions internacionals, i com s'articularan les relacions amb l'estat espanyol.

El tercer àmbit és l'econòmic, on s'haurà d'estudiar quins recursos ha de disposar l'administració pública catalana i quines fonts d'obtenció haurà de tenir; com s'han de repartir els actius i els passius que es comparteixen ara amb Espanya, i com s'articula la successió de contractes sobre béns i serveis que ara contra l'estat espanyol.

S'ha reservat un quart apartat sobre temes específics, com la seguretat social, la qüestió energètica, seguretat i defensa, doble nacionalitat i llengua i oficialitat.

Homs ha remarcat la feina "ingent" que té aquest consell i ha demanat no prejutjar la seva feina abans de conèixer els informes, sabent que hi ha un "compromís inequívoc de fer aquesta tasca molt ben feta, perquè se'ls mirarà amb lupa". Ha garantit que no seran informes "d'estat d'ànim", sinó amb documentació, informació i dades, elaborats per un consell "eminentment professional". "Podríem haver-lo fet més partidari, però no és el cas", ha reivindicat.

El conseller de la Presidència ha reconegut que el propòsit del Govern és celebrar una consulta i que guanyi l'estat propi, però ha opinat que la feina d'aquest consell servirà tant als que estan a favor com als que hi estan en contra, perquè donarà material pel debat a tothom.

Homs ha argumentat que "avui, el que és formar part d'Espanya no requereix gaires estudis", perquè hi ha "exemples quotidians i diaris de què és", però no hi ha informació amb profunditat sobre què representa disposar d'un estat propi.

Nou membre i vicepresidenta

El president del consell ha nomenat una vicepresidenta, la doctora Núria Bosch. A més, s'ha incorporat un nou membre, Rafel Grasa, director de l'Institut Català Internacional per la Pau. En total hi ha ara mateix catorze membres amb una vacant que queda buida de moment.

Així, en formen part d'aquest ens, a més de Viver i de Grasa, Francina Esteve i Garcia, professora titular de Dret Internacional de la Universitat de Girona; Pilar Rahola i Martínez, periodista i escriptora; Enoch Albertí i Rovira, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Germà Bel i Queralt, catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona; Carles Boix i Serra, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Princeton (EUA); Núria Bosch i Roca, catedràtica d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona; Salvador Cardús i Ros, professor de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i periodista; Àngel Castiñeira i Fernández, director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica i del Departament de Ciències Socials d'ESADE-URL; Joan Font i Fabregó, empresari; Josep Maria Reniu i Vilamala, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona; Ferran Requejo i Coll, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, i Joan Vintró i Castells, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.

Abans de la reunió, un dels seus membres, el sociòleg Salvador Cardús, ha remarcat que els membres d'aquest ens són experts, i no ideòlegs o polítics. Serà el Govern, per tant, qui marcarà el ritme de treball. La feina del consell, ha continuat, serà fer un "full de ruta, dibuixar camins precisos" i determinar les "estructures" que caldran per fer la consulta. "I a ser possible que tot això es realitzi el més aviat possible", ha afegit Cardús, que ha reconegut que tenen ara una "responsabilitat gran".

Notícies relacionades

17 comentaris

Imprimir Enviar