Toni Soler: la insubmissió a la sentència del TSJC ha de ser explícita
“A més de tenir raó i defensar-la, cal fer un gest serè de sobirania i no aplicar la sentència. No fent la viu-viu, no; anunciant-ho amb tota solemnitat” diu Soler
En un article d’opinió al diari ARA, Soler recorda que després de trenta anys d’assetjament polític, jurídic i mediàtic de l’Estat espanyol a la immersió lingüística, el resultat és una victòria pírrica, -17 alumnes de 600.000 reclamen el castellà com a llengua vehicular-, i deixa en un aposició ridícula al PPC i Ciutadans que la defensen.Per Soler, la insubmissió comptaria amb un ampli suport social i tindria efectes importants com són tranquil·litzar a professionals i usuaris de l’educació, demostrar que un pols al govern espanyol és possible, i deixar clar a Wert i el que representa que no ha guanyat la batalla.
L'actitud dels diputats republicans al Congrés va tenir un gran valor instructiu.Pel periodista i historiador que “els diputats Alfred Bosch, Joan Tardà i Teresa Jordà es fessin expulsar de la tribuna del Congrés per parlar en català, desobeint les “llamadas al orden” de la presidència” va ser un gest amb valor instructiu davant una sentència absurda contra la immersió. “Van confrontar el ridícul amb un altre ridícul. Aquest efecte mirall va fer que, per una vegada, una actuació grotesca fos també una argumentació” diu Soler.
Soler escriu el guio d’un gag de Polònia amb Pedro J. Ramírez
Diu soler fent gala del seu sentit de l’humor que “Quan Pedro J. Ramírez sigui al llit de mort, no dirà " Eppur si muove " – en referència a la polèmica frase atribuïda a Galileu Galilei quan aquest va abjurar de la visió heliocèntrica del món davant el la Santa Inquisició, és a dir que Ramírez no es retractarà-, sinó "el 11-M fue obra de ETA " i, en un últim esgarip, "los castellanohablantes están perseguidos en Cataluña ".