
Catalans del nord, preparats pel que calgui!
Durs com l’acer, capaços de resistir en condicions extremes i d‘aguantar l’impossible, ens esperonen en la transició nacional
La seva experiència transportant aigua per un desert de 2500 kilòmetres amb una calor sufocant de 64 graus centígrads a Mali sota comandament català, mostra els herois catalans de carn i os que llueixen pàtria amb una bandera catalana de l’USAP, tot mostrant la seva fràgil identitat i la poderosa força de ser català. Diu el seu comandant que els catalans s'han enfrontat a un enemic dur i resolt, en un país àrid i amb condicions molt dures, sempre amb voluntat, coratge, i tenacitat, i que alguns d'ells, amb orgull, porten el ruc català com a símbol. Són els nostres germans del nord, amb qui compartim més de 300 anys de manca de llibertats. La imatge de L'Independent parla per si sola.
Desfer l’agonia de la nostra malmesa identitat catalana del nordDesprés de segles de censura i menyspreu traumàtics vers la cultura i la llengua catalana per part de l’estat francès, la lluita per redonar dignitat al català i la identitat catalana a la Catalunya Nord no s’atura. El que cal és anar posant eines per a que la gent les utilitzi i que els catalans del sud fem l’esforç per comprendre la realitat dels del nord, una part del nostre país on, encara, és present la llengua i la identitat catalanes.
El llibre “Catalunya Nord. Societat i identitat”, de l’activista nord-català ’Alà Baylac-Ferrer, una obra per conèixer la realitat nord-catalana des de diferents àmbits, recorda que, fins al decenni dels 90 del segle passat, “els passos fronterers entre Portbou i Cervera a la Costa Vermella, o entre Molló i Prats de Molló al coll d’Ares se tancaven, ben clavats amb cadenat, cada nit. És fàcil de denunciar Corees separades, Murs de Berlín o baluards separadors entre palestins i israelians, però aqueixa va ser la realitat dels catalans fins fa encara ben poc temps”, una manera més d’imposar una frontera física i sobretot mental, però també explica que amb tot, el català manté “una presència semi-oculta però generalitzada a tot arreu del territori. “El destí de la llengua catalana va lligat –a tot arreu– a la pervivència del concepte de Països Catalans, a la interactivitat de cadascuna de les seves regions…” conclou l’activista.