
La Vanguardia, cada cop més espanyola
El diari del Grup Godó allunyat cada cop més de la centralitat política del país fa punts per esdevenir un diari marginal nomes aplaudit per unionistes del PP i del PSC.
El conde de Godó i els seu pinyol dur – José Antich i Màrius Carol, de moment-, sempre s’han ventat de que La Vanguardia és un mitjà adaptatiu que ha sabut connectar amb la centralitat del país, “pura centralitat” ha dit en moltes ocasions Javier Godó, tot assegurant que el diari és “el reflex de Catalunya”. Ara però, la centralitat ha deixat de ser el seu objectiu estratègic per donar pas a una altra estratègia: entorpir un procés sobiranista que no té marxa enrere. Bona prova d’això és l’editorial demagògica de José Antich d’aquest dijous, celebrada pels mitjans de la caverna i piuladors del PP i del PSC, on carrega contra el Govern Mas per haver convocat la cimera política sobre el dret a decidir el proper dilluns.
La Vanguardia, el reflex dels lobbys de poder i l’unionismeEl director de La Vanguardia veu inoportuna la cimera de dilluns perquè, segons ell, la cimera no té “ relació amb la lluita contra la crisi econòmica i la recerca de un gran acord català per intentar tancar pactes en aquesta matèria”. Pel director de La Vanguardia els 900.000 aturats a Catalunya haurien de ser una alarma suficient per prioritzar una reunió sobre la reactivació econòmica. Antich obvia que el president Mas ha reiterat en moltes ocasions que l’agenda nacional i social són indestriables i que no és honest parlar de crisi a Catalunya ignorant l'espoli fiscal, l’incompliment sistemàtic de Madrid i la manca de sobirania a la que estem sotmesos. La Vanguardia, com El Periódico-, han decidit abonar les tesis contraries al dret a decidir malgrat la centralitat del país va en un altre sentit. Demà esperem veure un semàfor vermell i una editorial contra el Govern Rajoy per liquidar la llei de la dependència.
Antich recomana que siguem mesells i recollim les engrunes, els 900.000 parats s’ho mereixen!
Antich acaba dient que “ En aquests moments, la Conselleria d'Economia manté discretament una intensa, complexa i gens fàcil negociació sobre el sostre de dèficit per al 2013. Del resultat final dependran les retallades que haurà d'aplicar la Generalitat als catalans. Raó més que suficient per actuar amb amplis acords, amb audàcia, però també amb intel·ligent prudència”. En resum siguem mesells, no destorbem la bèstia i podrem continuar asfixiats.