Vis a vis amb Jordi Roca al Celler de Can Roca
Gastronomia i erotisme en una magnífica entrevista publicada al directe!cat el març de 2011, feta per Laura Martínez en el seu bloc terra tremenda.
8
( 6 vots )
CarregantAmb motiu de l’èxit del Celler de Can Roca, elegit millor restaurant del món, reproduïm l’entrevista a Jordi Roca cuiner i artífex de la part més dolça del Celler, un geni dels fogons i les mànegues (pastisseres). “Hi ha qui diu que la paraula restaurant té el seu origen a França on se situa el que es podria definir com la primera casa de menjars. Per anunciar-la, el seu propietari va penjar a la façana un rètol que deia: Veniu a mi, homes d’estómac cansat, i jo us restauraré.” “No sé si d’aquesta darrera paraula en deriva el terme restaurant però del que sí puc donar fe és que avui, en el Celler de Can Roca, m’han restaurat l’estómac, l’ànim i els sentits.
Un luxe d’entrevista que val la pena recuperar
"Sense reincidir amb més adjectius superlatius sobre l’univers culinari que els germans Roca han sabut construir (ja que només sóc una aficionada gormanda i tot el que digués quedaria curt i simplista) us puc explicar que el vis-a-vis va ser un luxe: entrevista amb el Jordi Roca, cuiner i artífex de la part més dolça del Celler, un geni dels fogons i les mànegues (pastisseres) i que no para quiet exportant l’essència de Can Roca en congressos i conferències d’arreu del món. I després... (ho sento perquè us faré venir salivera) em sacsejaren l’esperit amb onades de plaer (gastronòmic) desconstruint-me i tornant-me a construir amb el seu art i la seva exquisida presència. Com a cirereta de la jornada, em prepararen unes postres especialment tremendes, el sex in the beach del qual us faig partícips només gràficament perquè d’engrunes de sorra sablé no en va quedar ni una... “ Laura Martínez
Definició: vis-a-vis és una locució francesa que significa cara a cara. En francès antic, el vis és l’adaptació de cara del participi llatí visum del verb videre (veure). A les presons, també s’empra per definir la trobada privada de dues persones, a soles i sense supervisió…
Curnonsky* deia en el llibre La table et l’amour: La boca ens ha estat donada per menjar, però també per acariciar. Tots els grans enamorats que he conegut eren autèntics gourmets. La cuina i l’amor són un binomi indivisible?
Per a un cuiner, cuinar sense amor és incomprensible... A la cuina que fem a casa el darrer ingredient de totes les receptes sempre és: “... i una mica d’amor”.
Em convides a sopar a casa teva. És la primera vegada i t’agrado molt. Què em cuinaries per a seduir-me?
Ha, ha! Primer intentaria esbrinar què és el que t’agrada, què et motiva... Segurament et prepararia diverses cosetes en consonància a un ambient agradable, sensual... Tot i que m’hi faria a l’hora de sorprendre’t, posat el cas, el que menys importa és el menjar!
I si fos a l’inrevés?
Doncs triomfaries amb marisc, ostres, garotes... Mhhh! Tot això em posa molt! I per beure, un cava blanc. Les bombolles afavoreixen a trencar el gel, a riure, a celebrar... Ja veus que tot plegat seria intencionat.
Diuen que a la taula i al llit, al primer crit. Però si haguessis de triar?
Seria collonut menjar en el llit. S’hi val totes dues coses alhora?
En una intervenció a Els matins de TV3, Pilar Rahola deia que el sexe està sobrevalorat i que no hi havia res com un orgasme gastronòmic. I si jo et faig triar... amb quin et quedes?
Parteixen de dos llocs diferents, però en el fons tots dos busquen el plaer. No hi ha tria possible... Tots dos, si us plau.
Podeu llegir resta d'entrevista al directe!cat
Imprimir
Enviar
CATALUNYA
#60 CATALUNYA PATEIX CALOR, SÍ, PERÒ TU PATEIXES UNA...
Actualitat