Política Última actualització Divendres, 17 de maig de 2013 05:00 h

Primer esbós de les institucions d'una Catalunya independent

Un estudi de la Fundació Josep Irla, dirigit per Ferran Requejo assenyala l'oportunitat que suposa el procés per construir una democràcia avançada

(ACN).- La Fundació Josep Irla, vinculada a ERC, ha presentat aquest dijous l'estudi 'Les institucions polítiques de la Catalunya independent', un treball que apunta l'esbós de com podrien ser les institucions de l'estat català. L'estudi planteja i analitza diverses alternatives en aspectes concrets com ara la forma d'Estat i de Govern, l'organització territorial, el sistema electoral, l'estat del benestar així com el control i la reforma constitucional a la Catalunya independent. El politòleg Ferran Requejo, autor principal del treball, ha remarcat l'oportunitat que representa per a Catalunya el fet d'impulsar un procés constituent que podria permetre aconseguir una democràcia avançada referent al món.
 

Analitzar i debatre com seria una Catalunya independent
 
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha destacat la necessitat d'analitzar i debatre com seria una Catalunya independent per cimentar el procés i donar-li credibilitat. Precisament això és el que, segons ella, pretén l'estudi de la Fundació Josep Irla, que, entre altres coses, planteja com a alternatives la proclamació d'una república o bé optar per un fer un pas intermedi on Catalunya mantingués una relació amb la Corona espanyola similar a la que va tenir Irlanda quan es va independitzar del Regne Unit amb la monarquia britànica.

En aquest capítol, Rovira ha estat explícita i ha mostrat la seva preferència per la primera de les opcions. On no s'ha mullat tant ha estat en la forma de Govern, per a la qual l'estudi planteja dues alternatives: un sistema parlamentari o un de semipresidencialista.


Construir una democràcia avançada

El catedràtic Ferran Requejo, autor principal de l'estudi i que és un dels experts que integra el Consell per a la Transició Nacional, ha afirmat que Catalunya té davant seu una oportunitat històrica, que no és altra que impulsar un procés constituent que la pot convertir en una democràcia avançada i en un Estat que sigui referència internacional després per a la política comparada. Entre les condicions perquè el procés arribi "a bon port", el politòleg ha citat la necessitat de tenir una majoria social favorable a la independència -si hi hagués entre un 55% i un 65% de catalans per l'estat propi el procés seria "imparable", segons ha dit- i la capacitat d'internacionalitzar el procés i explicar-lo davant els principals actors mundials.

Cal accelerar la tramitació de la llei electoral catalana o podria ser la Junta Electoral Central espanyola hagi de regular el referèndum
 
Amb vistes a la celebració d'una hipotètica consulta per l'autodeterminació, Requejo ha instat els partits a accelerar la tramitació de la llei electoral catalana. Després de recordat que Catalunya representa una anomalia perquè és l'única comunitat autònoma que no ha elaborat aquesta normativa, el politòleg ha defensat la necessitat de que, si no s'arriba a un acord per aprovar la llei completa, almenys es creï una junta electoral catalana. Si no és així, ha constatat, podria donar-se la contradicció de que l'òrgan que hagués de regular el referèndum fos la Junta Electoral Central espanyola.


Sindicatura Electoral Catalana,un pedaç d’emergència


Rovira ha entomat el repte i ha proposat que, si el debat al voltant del sistema electoral s'allarga molt en les reunions de la ponència que està elaborant la llei electoral catalana, s'interrompi i es voti la creació d'una Sindicatura Electoral Catalana. En aquest sentit, ha recordat que els treballs que es van engegar en la legislatura passada ja van avançar en aquest aspecte i, segons ha afirmat, els diaris de sessions de l'anterior ponència recullen la disposició de tots els partits a seguir la recomanació que un grup d'experts va fer en el sentit de crear una junta electoral pròpia.