Espanyolisme Pla B
Aznar prepara un nou procés constituent a Espanya que acabi amb el model autonòmic, impedeixi el procés sobiranista a Catalunya i l’ entronitzi com a cap de l’Estat espanyol
Malgrat que la reacció aparentment unànime de l'actual cúpula del PP davant del retorn de Cavall Sicilià d'Aznar, fonts internacionals ben informades no donen per acabat l'episodi. Hi ha informacions que especulen que la sortida d'Aznar, encara que de moment quedi a la reserva, és el primer pas del que seria el Pla B de l’Espanyolisme que s'ha anomenat "Operación Azores". El pla ordit per ambients de l'oligarquia econòmica i política madrilenya estan dirigit a promoure un cop de timó quan la situació espanyola es deteriori. Els interessos econòmics i nacionalistes de l'espanyolisme poden coincidir en el temps amb la jugada conservadora britànica de sortida de la UE i la campanya permanent de desestabilització que els lobbys conservadors republicans americans estan fent sobre l'euro i la Unió Europea.
La casta financera es defensa de l’esclat socialCal recordar que el concepte cop de timó corria en ambients oligàrquics poc abans del 23F de 1981, i que ara e aquest segments de l'oligarquia s'està arribant a la conclusió que Rajoy no serà capaç de sortir del pantà, perquè no s'atreveix a aplicar amb tota la cruesa i velocitat les reformes antisocials i no és capaç de liquidar de dret el mapa autonòmic encara que ho estigui aconseguint de fet. Aquest empantanegament és considerat perillós per la cúpula madrilenya que tem un esclat social, que a diferència del 36 no podran desviar cap a les esglésies i atacarà els palaus de la casta financera, símptomes de la qual cosa han observat en els moviments entorn dels desnonaments. I tem encara més que el projecte secessionista de Catalunya vagi acumulant legitimitat als ulls de l'Europa democràtica.
La dreta aznarista, preparant el cop de Timo
A aquest panorama s'hi ha d'afegir l'orgull ressentit per la intervenció de facto de la troika, que podria a passar a ser descarada a partir de la tardor, quan després de les eleccions alemanyes, torni a desfermar-se l'especulació i retorni el boom de la prima de risc, fent que Espanya acabi essent, com molts analistes ja anuncien, l'espoleta definitiva de l'Euro. Els problemes interns no resolts i el doble problema internacional: humiliació per la intervenció i el fet que aquest pugui obligar a fer reformes estructurals del nucli dur de l'aparell de l'estat (el conglomerat burocràtic financer i militar), fan que en els ambients de l'ultradretà aznarista es prepari un cop de timó.
Les connexions atlàntiques aznarianes són la clau del Pla B de l’espanyolisme
Aquest cop de timó gràcies a les connexions atlàntiques aznarianes tindria recolzament de l'eix financer anglosaxó i dels entorns del partit republicà americà i del conservador britànic. D'aquí el nom Operación Azores, perquè és allà on Aznar va arribar al costat de Bush i Blair, al màxim de protagonisme apuntant-se a l'acció sobre Irak com a únic soci continental, insolidari amb l'Europa de tradició democràtica i de l'Europa de l'euro.
Aznar futur president de la república espanyola
El cop de timó en convocar unes eleccions constituents espanyoles, on liderant un front ampli des de l'extrema dreta fins a UpyD i havent absorbit l'ala falangista del PSOE i amb la resta de l'Esquerra espanyola arraconada, s'abordés una reforma constitucional per liquidar l'estat de les autonomies de dret ( de fet ja ho estan fent), la monarquia i la sortida de l'euro. Una Espanya amb moneda pròpia - i si calgués sortint de la UE ara que s'acaben els subsidis- i amb un cert retorn a l'autarquia, seria més fàcil de domesticar políticament, així com d'evitar els suports europeus a possibles moviments secessionistes a Catalunya i Euskadi. En aquesta operació Azores, el paper de l'extrema esquerra no reformista i antieuropeista seria el paper del "tonto útil".