
Els treballadors de La Caixa es barallen per abandonar el vaixell
L’entitat rep quasi el doble de sol•licituds de prejubilacions de les que necessita i , malgrat que alguns ho consideren un èxit, és una veritable mostra de la decadència del model
Queden encara dos dies per finalitzar el termini i les adhesions de treballadors al pla de baixes incentivades supera els 4.000 treballadors, quasi el doble de les 2.600 prejubilacions inicials, i s’espera que la xifra sigui encara molt més elevada. Sort encara que existeix un topall d’edat, majors de 53 anys, perquè sinó la xifra podria haver estat espectacular. Lamentablement la majoria de mitjans han explicat la noticia com a positiva, però es evident que un país que aprecií el seu model financer no poc valorar com a positiu que la majoria de treballadors vulguin plegar de La Caixa. És per poca estima? Cansats de les tensions que elsi toca viure amb la crisi? El paper d’usura que els hi tocat fer als treballadors davant les dificultats del clients? O Prejubilacions molt atractives econòmicament?
Per què treballar en condicions d’estrès i tensions emocionals si et paguen prou bé sense treballar?La situació de crisi i els abusos de les entitats financeres amb els seus clients, han convertit el que era una feina engrescadora o fins i tot interessant en una feina estressant, sobretot, per aquells treballadors que amb sensibilitat han vist com les entitats financeres han abusat de la seva posició de domini; comissions abusives per descobert, transaccions, ingressos, clàusules sòl de les hipoteques, abusos en moments en que moltes famílies pateixen per guanyar un euro. Es fa difícil i complicat tractar amb clients que moltes vegades tenen molta raó de queixar-se i el treballador de l’entitat està obligat a dir el contrari.
Veient en que s’ha convertit la feina avui a una entitat bancària, els treballadors prefereixen abandonar el vaixell, i si a sobre, en lloc d’un salvavides, ho pot fer amb tres o quatre, millor que millor.
Que més de 4.000 treballadors de més de 53 anys d’una de les majors empreses del país vulguin abandonar el vaixell deixat en evidència que alguna cosa no funciona i s’ha fet malament
Són uns quants i no pocs els treballadors que lamenten no tenir l’edat mínima, sinó la xifra de “desertors” hagués estat espectacular, però a la vegada és inquietant pel model de país que estem creant, no és un èxit que els treballadors vulguin marxar en uns moments de crisi com els actuals de les seves empreses, és, sens dubte, un símptoma clar d’un gran fracàs col·lectiu.
Van deixar morir el model català de caixes i avui tenim un sola entitat com La Caixa que ha perdut els motius fundacionals dels socis i entitats fundadores
És evident que tot plegat ha estat premeditat i clau per entendre el macro creixement d’una entitat que s’ha venut l’ànima al diable per convertir-se en una entitat financera més on els seus treballadors frisen per abandonar el vaixell, quant més aviat millor.