Política Última actualització Dimecres, 28 d'abril de 2010 05:00 h

ERC i CIU mantenen a l'aire l'acord entre Montilla i Mas sobre el TC, que Zapatero ja ha rebutjat

El text s'ha de sotmetre a votació al ple del Parlament

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha rebutjat una reforma de la llei del Tribunal Constitucional espanyol (TC) tal com han acordat el president de la Generalitat, José Montilla, i el president de CiU, Artur Mas. Zapatero ha apostat per deixar que les coses funcionin com estan en l'ordenament actual per 'enfortir la credibilitat de la democràcia'. A Catalunya, ERC i CiU mantenen a l'aire l'acord a què han arribat Montilla i Mas per l'anunci dels republicans de no signar el text però sí donar-hi suport al Parlament. ERC es nega a signar-lo perquè creu que no servirà de res, una decisió que ha fet replantejar a CiU el seu acord amb Montilla.

Una conversa telefònica a primera hora del matí d'aquest dimarts entre Montilla i Mas ha servit per desencallar les negociacions i arribar a un acord sobre el contingut de la resolució que aquesta setmana ha de votar el ple del Parlament com a resposta del fracàs del TC espanyol. De fet, des de CiU es donava per fet l'acord aquest matí, però la decisió d'ERC de no firmar l'acord però votar a favor al Parlament, ha descol·locat tots els partits i ha provocat malestar al Govern.

Montilla fa una crida a la responsabilitat de CiU i ERC
El president de la Generalitat, que ha comparegut davant dels mitjans de comunicació després del Consell del Govern, ha atribuït l'actitud d'ERC a la proximitat de les eleccions i ha fet una crida a la responsabilitat dels dos partits perquè hi hagi una resolució conjunta dels quatre partits. En aquest sentit, Montilla els ha reclamat que avantposin els interessos de país als de partit i ha advertit que si CiU fa marxa enrere per l'actitud d'ERC, tindrà 'poc sentit' votar-ho al Parlament.

Des d'ERC, la portaveu al Parlament, Anna Simó, ha assegurat que la seva negativa a signar però votar a favor de la resolució és inamovible. Els republicans justifiquen la seva decisió perquè creuen que 'no serà útil ni eficaç' ja que consideren que amb un tribunal renovat la sentència també retallarà l'Estatut. D'aquesta manera, Simó creu que l'únic que s'aconseguirà és dilatar 'l'agonia' d'un Estatut que els republicans van rebutjar.

Davant d'aquesta posició d'ERC, el president de CiU, Artur Mas, ha considerat que l'acord que ell mateix havia arribat hores abans amb el president Montilla està en perill. 'D'entrada, això complica enormement les coses', ha avisat Mas que s'ha mostrat sorprès per la reacció d'ERC i ha demanat a Montilla que posi ordre en el tripartit. A més, ha anunciat que tenia la intenció de trucar al president d'ERC, Joan Puigcercós, perquè repensi la seva postura.

Mentre a Catalunya encara no està clar el futur de la resolució que el Parlament ha de votar en el ple que comença aquest dimecres, des de Madrid el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero ha rebutjat un dels principals acords entre Montilla i Mas, la reforma de la llei que regula el Tribunal Constitucional. 'Les regles del joc són les que són', ha dit, i és millor 'deixar que les coses funcionin com estan' en l'ordenament i 'd'aquesta manera enfortim la democràcia i la credibilitat de l'Estatut'. 'Qualsevol altre pas', ha afegit, 'debilitaria la credibilitat del que hem fet'.

L'acord entre Montilla i Mas
En el primer dels quatre punts de la resolució, el Parlament reitera la seva convicció que l'Estatut 'ha assolit la màxima legitimació possible precisament per haver estat referendat per la ciutadania a la que ha de servir'. En aquest context, 'insta totes les institucions de l'Estat a respectar-lo, complir-lo, fer-lo complir i desplegar en el que els correspongui les seves previsions'. També manifesta la convicció sobre la plena constitucionalitat de l'Estatut.

En el segon punt, el Parlament s'adreça al president del Congrés dels Diputats, José Bono, i el del Senat, Javier Rojo, perquè traslladin als grups parlamentaris d'ambdues cambres 'la urgent i inexcusable necessitat de procedir, respectivament, a la designació del magistrat que li correspon fer al Congrés després de la vacant produïda per la defunció d'un dels membres del TC elegit per aquesta Cambra legislativa'; així com desbloquejar el procediment de designació dels quatre magistrats del TC 'que es troba pendent des de fa més de dos anys en el Senat'.

En el tercer punt, el Parlament constata que després dels intents fallits de dictar sentència, el TC 'no està en condicions d'exercir les tasques que constitucionalment té assignades'. En aquest sentit, el Parlament promourà totes les accions al seu abast a fi d'aconseguir que el TC es declari incompetent. De fet, aquesta era una de les condicions de CiU i que en un principi havia rebutjat el PSC.

Així mateix, en el seu quart punt es manifesta que 'el Parlament, sense perjudici d'altres iniciatives en el mateix sentit que es puguin produir en altres cambres, demana als grups parlamentaris catalans al Senat que impulsin en un termini màxim de 30 dies una proposta de reforma de la Llei Orgànica del TC'. D'aquesta forma s'obre la porta que aquesta reclamació també es faci des del Congrés dels Diputats, tot i que no es fa cap referència explícita. Aquest havia estat un dels altres esculls entre CiU i el PSC.

---

Notícies relacionades