Victòria catalana a Paris, Nadal derrota a Ferrer
El mallorquí guanya el seu vuitè Roland Garros i s’imposa al valencià en tres sets, 6-4, 6-2 i 6-3
Qui ho pot negar? Si fóssim un país normalitzat aquest seria el titular d’avui de la premsa dels països de parla catalana. Fem i paguem la feina i Espanya s’emporta els honors Aquesta és la tercera final catalana de la història de Roland Garros, a l’any 1998 Carles Moyà derrotava a Alex Corretja i a l’any 2002 Albert Costa feia el mateix amb Juan C. Ferrero i avui diumenge Rafael Nadal i David Ferrer es disputaran la victòria a les pistes parisenques. Aquesta seria sense dubte la crònica d’un país normal i no la que avui fan la majoria de mitjans de comunicació del país, regalant les glories a una Espanya que porta anys i molts diners gastats per impedir el reconeixement de les seleccions catalanes. Tenim tant o més dret a reivindicar el ser catalans, valencians, o illencs i a una possible federació dels territoris de parla catalana, ens neguem acceptar com a victòries espanyoles allò que és fruit del joc brut d’Espanya.
De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, hi tenim tot el dretNomés faltaria que tinguéssim que empesar-nos el que diuen des de la premsa de la caverna, diuen que no cal barrejar esport i política i es passen el dia ajuntant l’esport amb la bandera, les victòries dels esportistes de l’estat són utilitzades sense vergonya per part d’Espanya, embolcallen la bandera, l’espanyola és clar, amb qualsevol esportista, no perden el temps, tiren pel dret.