Política Última actualització Dimecres, 28 d'abril de 2010 13:42 h

El Parlament aprova la Llei d'acollida que estableix el català com a llengua comuna

Amb l'oposició del PP i el Grup Mixt

El Parlament ha aprovat aquest dimecres la Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades (pdf) amb 117 vots a favor, dels partits del Govern i CiU, i 17 en contra, del PP i el Grup Mixt que discrepen del fet que el català s'estableixi com a llengua comuna. La norma crea el servei de primera acollida, a través dels quals els immigrants rebran formació sobre llengua catalana -que queda definida com la llengua comuna-, mercat laboral, drets i deures bàsics i el model de societat. La Generalitat acreditarà aquests coneixements a través d'un certificat oficial que facilitarà l'obtenció de l'informe per a l'autorització per arrelament, la renovació de l'autorització de residència temporal, l'accés al mercat de treball i l'adquisició de nacionalitat per residència.

El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya va avalar per unanimitat el Projecte de Llei que recull que s'ha d'atendre la immigració que acaba d'arribar al país. Segons aquest organisme, el projecte s'adiu plenament a la Constitució espanyola, també en l'article 9, que marca el català com a llengua comuna dels serveis. El consell desestima el recurs presentat pel Partit Popular contra aquest article. És la primera vegada que un text legislatiu recull aquest grau d'oficialitat del català.

La consellera d'Acció Social de la Generalitat, Carme Capdevila, ha defensat que aquesta norma és una iniciativa 'pionera' al sud d'Europa i ha explicat que l'objectiu és donar eines als immigrants perquè puguin ser més autònoms. 'És una inversió de futur', ha assegurat la consellera. Capdevila ha explicat que un estudi elaborat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) conclou que la Generalitat recuperarà fins el 30% de la inversió que es faci per aplicar la llei i demostra que la norma 'comporta beneficis econòmics i socials'.

La consellera ha reconegut que 'hi ha friccions' però ha defensat que globalment Catalunya compta amb un model propi d'acollida basat en l'equilibri. Ha explicat que queda definida una política cultural comuna, però al temps la llei respecta i valora positivament la diversitat. 'Cal deixar de pensar tant en els orígens i més en els destins', ha declarat. Ha remarcat que es pretén crear 'un sol poble' i no la suma de societat inconnexes, però ha puntualitzat que 'ningú ha de renunciar al seu origen' sinó que s'ha de fer un apropament mutu i un esforç bidireccional.

Capdevila també ha destacat que la norma permet desenvolupar les noves competències que va atorgar la reforma de la Llei d'estrangeria i ha assenyalat que Catalunya serà la primera comunitat que ho faci, en referència a la possibilitat de donar els informes d'integració per als processos de nacionalització.

PP i Grup Mixt discrepen d'establir el català com a llengua comuna

Els diputats del PP i del Grup Mixt han mostrat la seva oposició a que s'estableixi el català com a llengua comuna i han demanat que es reconegui i es faciliti l'aprenentatge de les dues 'llengües oficials' del país: el català i el castellà. La consellera Capdevila ha explicat que un cop assumits els coneixements de català, la llei també preveu oferir formació en llengua castellana per aquells immigrants que ho demanin.

El diputat del PP Rafael López ha criticat que el text garanteix l'ensenyament del català 'però no del castellà' i ha acusat el Govern de voler que el català sigui 'un peatge' per aconseguir drets. 'La pregunta és que si a Catalunya parlem català i castellà perquè no li donem a tots els nouvinguts les capacitats per poder expressar-se en català i castellà a la vegada', s'ha preguntat el diputat. López ha considerat que es tracta d'una llei 'profundament nacionalista per crear nacionalistes i no ciutadans' i ha demanat que es respecti el sentiment personal de tothom.

En el mateix sentit, el diputat del Grup Mixt i líder de C's, Albert Rivera, ha acusat el Govern de partir 'd'un imaginari fals' i d'una 'ficció catalana'. Ha defensat que Catalunya té dues llengües oficials i ha conclòs que la norma aprovada aquest dimecres 'només s'adapta a un patró identitari'. El diputat del Grup Mixt José Domingo ha considerat que l'accés als drets socials queda 'condicionat' a l'obtenció del certificat oficial de formació i ha criticat que es tracta d'una llei basada en una concepció 'mutiladora'.

CiU defensa el text

El diputat de CiU Josep Lluís Cleries ha valorat positivament el text final de la llei i ha defensat que es defineixi el català com a llengua comuna, perquè es la' pròpia' del país. 'Volem que la llengua catalana sigui vehicle de comunicació, d'integració, de fer comunitat', ha declarat. Cleries ha demanat al PP i al Grup Mixt 'que no facin demagògia' i ha dit que és una llei per crear 'un sol poble' on 'cadascú no ha de renunciar a les seves arrels' sinó que convida a la integració. 'No volem només tolerar-nos, volem respectar-nos', ha asseverat.

Tot i aquesta valoració positiva, ha recordat que calen recursos econòmics per poder fer efectius els serveis que dóna la norma i especialment que els ajuntaments disposin d'aquests diners ja que acostumen a ser la primera administració que rep els immigrants.

Els diputats del PSC, ERC e ICV-EUiA han criticat la postura de PP i Grup Mixt i han recordat que el servei d'acollida és voluntari, així com que l'accés als drets i serveis socials no queda supeditat a l'obtenció de cap certificat. 'No busquin esquerdes on no n'hi ha', ha declarat la diputada del PSC Consol Prados.

---

Notícies relacionades